header-photo

Les Santes de gamma extra



Calor, calor de Santes a la plaça de Santa Anna. Una plaça plena de gom a gom i que forma part de les places castelleres de referència. Bones, molt bones sensacions dels Capgrossos després dels bons assaigs de la setmana passada i el convenciment que els castells que es volien tirar els tenien. I molta expectació pel que podien fer les dues colles convidades: Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa. 

Sensacions i expectatives plenament acomplides en la millor diada castellera de Les Santes. De sortida Capgrossos amb un castell que sempre serà especial: el quatre de nou folrat a la plaça de Santa Anna i per la diada de Les Santes. Ràpid, segur i ben defensat. En segona ronda el castell que no havien aconseguit descarregat des de Reus l’any passat: un tres de nou amb folre de postal. I en tercera ronda un quatre de vuit amb l’agulla que està esdevenint un castell franquícia dels mataronins aquesta temporada. Amb la tripleta vilafranquina al sac quedava la ronda de pilars i els de la camisa blava volien tirar el pilar de set. De fet l’havien descarregat dijous a assaig i tocava portar-lo a plaça. Encaix perfecte entre el terç i el quart i el pilar ben defensat fins descarregar-lo. Eufòria capgrossa que primera vegada en uns quants anys sortien de Santa Anna més que satisfets. I us ben asseguro que això no sovinteja massa en una colla poc donada a explicitar eufòries excessives. 

Vilafranquins i terrassencs a banda i banda de la plaça, els verds cap a la Rambla, els malves cap a la Riera. Cadascú a lo seu però mirant de reüll que feien els altres. De sortida els vilafranquins amb un tres de nou folrat. La pilota sembla ara a la banda de la Riera. Toca jugar-la a Minyons i la resposta no pot ser més contundent: torre de nou amb folre i manilles. Ràpida, sense bellugar més que l’imprescindible i una feinada de les manilles en la baixada. El primer gama extra del dia. La pilota de nou cap a la banda de la Rambla. 

Però els vilafranquins no semblen massa impressionats i responen amb una altra torre de nou. El castell puja bé i de cop es trenca a nivell de quarts. Una llenya que sorprèn a tothom però cada castell és un món! La pilota es queda a baix. Però a dalt no afluixen: un quatre de nou amb folre prou solvent que els de baix responen ràpid amb una altre quatre de nou folrat. Minyons estan forts i ho volen demostrar: nou de vuit amb tres enxanetes. Dit i fet, la complexa estructura va prenent forma, els enxanetes fan les aletes i amb molta seguretat el castell es va desmuntant. El segon gamma extra de la jornada. 

Tornen els de Vilafranca: nou de vuit amb una sola enxaneta. Ja hi van tres gamma extra. Perdoneu però no entenc la polèmica sobre quin castell és més difícil perquè a mi em sembla que aguantar aquest castellà muntat mentre l’enxaneta traspassa fins a tres vegades és d’una dificultat extrema. I sense descans els verds plantegen el pilar de vuit amb folre i manilles. Seguretat, confiança i un gran domini tècnic per descarregar un espectacular pilar. La pilota sembla desapareguda i el quart gamma extra de Les Santes descarregat. 

Pilar de set només carregat pels Minyons per acabar una jornada de les que fan història: quatre gammes extra, cinc castells de nou i dos pilars de set. I si cada castell és un món cada temporada és un univers i a aquesta li queda corda, i concurs, per uns quants mesos.