Recordant Joan Peiró

Si la revolució consistís a robar i matar
els lladres i assassins serien
els més grans revolucionaris.
Justament, és tot el contrari.
Els més grans revolucionaris,
dels quals la història es complau a parlar,
són els que més lluny es troben sempre
de tot vessament de sang i
de la amoralitat de les expropiacions
per al profit personal.

Joan Peiró

Del catastrofisme al possibilisme

Aquest és exactament el camí que sembla haver emprés els darrers mesos el govern municipal. D’una posició inicial de catastrofisme cap a l’assumpció que la viabilitat econòmica de les finances municipals és possible. Ens han fet falta mesos d’anar repetint una  altra vegada que l’Ajuntament de Mataró és solvent i que pot fer front als deutes adquirits en els darrers anys. Deutes que tenen a veure amb l’aposta decidida per posar els fonaments a un nou model econòmic de la ciutat.

Una ciutat que no renuncia a la seva tradició industrial, que es clarament un centre territorial de serveis a les persones i a les empreses. Una ciutat que comercialment reforça la seva capitalitat i que vol treure’n tot el profit a la seva condició de ciutat metropolitana i marítima. El TCM, el Rengle, el mercat de la plaça de Cuba, la nau Minguell o el Corte Inglés són alguns exemples clars d’aquesta voluntat de canviar el rumb i orientar l’economia de la ciutat cap a la innovació.

I la crisi. Una profunda i llarga crisi que ha convertit en deficitàries operacions perfectament viables en el moment que varen ser dissenyades. Davant d’aquesta situació hi havia dues opcions possibles: la catastrofista que només posava l’accent, si calia amb una certa exageració, en la difícil situació i la possibilista dels que pensàvem que la situació era salvable amb paciència, rigor i consens.

És cert que la situació econòmica d’allò que s’anomena grup ajuntament és complexa i delicada. Però, i tal com s’ha posat de manifest amb l’aprovació del Pla de sanejament i financer pel 2012-2016, és una situació perfectament viable i solvent. I no es pot obviar que una gran part dels ajuntaments espanyols i catalans han hagut de fer un pla d’ajust com el que ha fet l’Ajuntament de Mataró i que altres no podran aprovar un pla similar senzillament perquè els bancs no els hi donaran crèdit. Perquè la crisi té una certa component local però és general i afecta a tothom i a tot arreu.

Celebro, i per això vàrem votar favorablement, que s’hagi passat del catastrofisme al possibilisme. Que el procés de canvi, que va tenir un punt d’inflexió en l’ERO avortada dels treballadors de PUMSA, hagi permès el consens imprescindible per garantir la viabilitat de l’Ajuntament de Mataró. Ho he dit moltes vegades i les repetiré tantes com faci falta: estem disponibles des de la responsabilitat i el compromís amb Mataró.

Article publicat al diari digital Capgros.com

I per Santes un pis més!

Això és el que demanava a crits aquest matí la gent de la colla dels Capgrossos de Mataró. I és que els castells d’avui han estat escandalosament solvents. Ahir ja es va fer una bona actuació a la Festa Major de la Minerva de Llavaneres: quatre de vuit, tres de vuit,  torre de vuit folrada. I un pilar de sis que només es va poder carregar.

Aquest matí, al Poble Sec de Barcelona, actuació amb els Castellers del Poble Sec, els Castellers de Lleida i els Capgrossos de Mataró. Tres de set carregat per sota, torre de set carregada, cinc de set pels locals. Pels de la terra ferma torre de set, quatre de vuit i tres de vuit. Pels de Mataró una torre de vuit amb manilles en lloc de folre, un cinc de vuit perfecte i un quatre marca de la casa. I la colla cridant un pis més.

Un pis més perfectament possible per Santes, el diumenge vinent a la plaça de Santa Anna. Els tres assaigs d’aquesta setmana seran claus per portar a plaça el quatre i el tres de nou folrats, la torre de nou amb folre i manilles i el pilar de sis.

Haikus d'estiu -55-

L'ull mil.lenari 
mira com passa l'aigua 
camí de la mar

El per què d’una dimissió

Aquesta setmana el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Mataró ha demanat la dimissió del regidor d’Educació, el senyor Pere Galbany. És cert que la gota que ha fet vessar el got ha estat tota la negociació del plec de condicions pel concurs de la gestió de l’Escola Municipal de Música. És també cert que al final s’ha aconseguit desbloquejar la situació creada i que l’escola, si tot segueix el full de ruta previst, podrà iniciar el curs amb normalitat. Però, i encara que ara tregui pit, la situació s’ha desbloquejat malgrat el regidor i s'ha produït fonamentalment per la responsabilitat dels grups municipals i dels membres del consell de l'IME. L'actitud displicent del regidor, en aquest i molts altres temes, l’acabaven convertint en part important del problema. En política, i menys en aquests moments, serveix poc el jugar a veure-les venir. Cal anticipar-se als problemes, ser proactius i a cada problema intentar trobar una solució. L’enrocament del regidor Galbany ha estat absolut i fins que persones alienes a l’IME no s’han implicat en la recerca de solucions no s’ha pogut resoldre la qüestió. És precisament el que vaig demanar a l’alcalde fa quasi un mes en un debat a m1tv: que agafés les regnes i busqués la solució davant la inoperància del regidor Galbany. L’excusa en qüestions tècniques no és de rebut com s’ha acabat demostrant. Els tècnics, que fan la seva feina de forma més que correcta, necessiten saber que pensa i que vol el regidor i el govern.

Però l’afer de l’escola de música ha estat un més dels que el regidor ha provocat en el breu temps que porta al capdavant de l’educació a Mataró. En pocs mesos ha batut el rècord absolut de protestes al Ple. Les mentides sobre l’escola Marta Mata, el procés de decisió de la zona única, els preus de les escoles bressol, el mapa escolar, la improvisació d’un “institut” a l’antic edifici del Menéndez y Pelayo, el 4 cordes de l’escola Germanes Bertomeu, l'embolic dels grups de P3 eliminats, són exemples prou clars de la incapacitat del regidor per governar quelcom tan important com les polítiques educatives de la ciutat. La cirereta del pastís caldria trobar-la en la dimissió de la directora de l’IME quan fa un any escàs del seu nomenament.

Hi ha però dues qüestions molt més preocupants i que posen absolutament en evidència la manca d’aptituds i d’actituds del regidor. Per una costat la inexistència d’un discurs clar sobre educació. No li hem sentit cap idea sobre planificació, model educatiu, prioritats, … Sembla que es gestiona, i malament, el dia a dia sense cap idea clara del que es pretén. L’altra qüestió, i pot interpretar-se com a conseqüència de la primera o exactament a l’inrevés, és l’abdicació de les polítiques educatives a favor dels Serveis Territorials d’Ensenyament de la Generalitat. Les decisions sobre educació a Mataró s’han traslladat de les Figueretes al Cafè de Mar. De l’Ajuntament a la Generalitat. I això no s’havia produït mai i amb cap govern. Un ajuntament que sempre havia fet de l’educació una prioritat ha renunciat a governar l’educació de la ciutat. En definitiva ha renunciat a governar una part molt important del futur de Mataró.

Raons més que suficients per demanar al regidor Galbany que dimiteixi.

Haikus d'estiu -54-

Esclats de vida 
senyoregen pel pati 
les roses de sang.