header-photo

Balanç


Foto Tot Mataró

Acaba l’any i és el moment de fer balanç davant els mitjans de comunicació. Podeu trobar les que m’han fet aquests dies als mitjans locals: al Tot Mataró, al Capgròs partida en dos trossos i a MataróRàdio. Aquest any no hi ha entrevista a la tele, doncs després de la fusió de MaresmeDigital i de TVM els periodistes de m1tv han considerat que no calia. No sé perquè però els de la cançoneta de TeleBaron es van quedant, una altra vegada, sense arguments.

Haikus d’hivern -3-



Marxa la tarda
solitaris els carrers
llum a occident

Haikus d’hivern -2-


Silenci d’hivern
alta la celístia
forests adormits

Nadals de Mataró: Innocentades

Duccio di Buoninsegna

Ja sé que no és cap cosa exclusiva de Mataró gastar innocentades el dia 28 de Desembre doncs és el que toca precisament el dia dels Sants Innocents. Però a cada casa passa el que passa i a casa nostra toca llegir les “innocentades” que cada any pretenen gastar-nos els mitjans de comunicació locals. En faig recull de les d’aquest any:

Per començar els del Capgròs s’empesquen una història entre els cables de Wikileaks i la “sociovergència”. Us imagineu la pujada d’autoestima que tindríem tots si els cables de l’alta intel·ligència (és un dir) nord-americana parlessin de Mataró?.

Els del TotMataró en clau més local s’ho han treballat i sobre la “venda” de l’edifici del Centre de negocis del Rengle per instal·lar el macro prostíbul argumenten les raons de tots i cadascun dels grups municipals que, ves per on, hi estan tots d’acord.

Imaginació no els hi ha faltat als de la web matarónotícies.cat a “l’anunciar” la intenció de la colla castellera dels Capgrossos de substituir l’escultura de la Laia l’arquera per una reproducció a mida real de la torre de nou amb folres i manilles que els de la camisa blava varen descarregar per Tots Sants a Vilafranca. El millor de tot és que a hores d’ara he hagut de fer veure a alguns que només es tracta d’una innocentada.

Clar que amb algunes de les notícies que avui porten els diaris i televisions dona la impresió que "d’innocentades" hi han a tot arreu i algunes de conseqüències més greus. Santa Innocència! O no.

Nadals de Mataró: Pastorets



Pastorets? En trobareu arreu de Catalunya, però (i reconec que no sóc gens objectiu) cap com els de la Sala Cabanyes de Mataró. Patrimoni de la ciutat, els Pastorets de Mataró ens ofereixen quasi quatre hores d’espectacle entre catequètic i costumista que fixa la gent a la cadira i la fa riure o plorar malgrat la història es coneguda i l’hem vist representada dotzenes de vegades. El pròleg dels follets, el “com xiula l’huracà” d’en Satanàs, la mort de l’ase i les ruqueries d’en Jonàs i en Mataties, el fill pròdig, com li floreix la vara a Sant Josep, el ball de les pedretes, l’encantador de serps de Betlem, ... tantes i tantes escenes de “L’Estel de Natzaret” que cada Nadal ens tornen a emocionar.

En parlo cada anys dels Pastorets, perquè cada any tornen els Pastorets. I no en parlo només jo: entreu a la web renovada dels Pastorets de Mataró o mireu el recull de fotos que l’Anna Aluart ha fet pel Tot Mataró.

Haikus d’hivern -1-



Plàcid sol d’hivern
en les pastures seques
verd esquitx del pi

Apassionats pel bé


Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

De la carta de sant Pau a Titus.

Bon Nadal!


http://m1tv.xiptv.cat/video/36190/missatge-de-nadal-joan-antoni-baron-espinar?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

Nadals de Mataró: torrons d’autor


Ja fa uns quants anys, des del 1996, que la pastisseria Uñó de Mataró ens sorprén amb uns magnífics torrons d’autor. La fòrmula, absolutament novedosa, consisteix en encarregar a un artista mataroní que faci una obra d’art que després a l’obrador de la pastisseria acaben convertint en uns torrons. Art tangible que acaba en art efímer, però que pel mig ens endolcen les festes i fan que siguin precisament aixó: festes.

Aquest any l’encàrrec ha caigut en Mariano Cabellos que combinant diversos elements al·legòrics de la ciutat ens ha ofert una autèntica obra d’art pròpia d’un lutier. Millor que jo ho expliquen la gent de l’Associació Sant Lluc per l’Art.

Bon profit!

Microdiscursos -15-


Aquesta nit en un acte intern del PSC de record i homenatge a l’Oriol Batista: “Avui, després del funeral de l’Oriol, em sento profundament derrotat, però recordeu que és en les grans derrotes on es gesten les grans victòries”.

En les hores greus



És en les hores greus quan costa entendre el per què de tot plegat, però és just en aquestes hores greus quan cal trobar-hi el sentit a la vida. La mort no per coneguda i previsible deixa de sorprendre'ns i colpejar-nos. Aquest matí m’ha estat comunicada la mort de l’Oriol Batista que ara oficialment trameto al Ple Municipal i a la ciutadania de Mataró.

Company compromès com pocs amb els ideals de la igualtat i la fraternitat des del seu testimoniatge cristià i socialista. L’Oriol ha estat un lluitador constant contra les adversitats i contra la malaltia a la que ha plantat cara de manera valenta durant tres llargs anys. Al final no ha pogut ser però el seu exemple ens esperona a seguir treballant pels ideals que hem compartit i en la lluita per un món més just i més solidari.

Treballador, honest, sincer i cordial. Sempre disposat al compromís, al treball, a l’esforç per millorar la vida dels altres. La seva capacitat i voluntat de servei l’havia posat més que de manifest al Mas Sant Jordi, a l’Associació Enlleurat, a l’Ajuntament, a la Fundació Hospital i en la vida més privada. Amb la bonhomia que sempre la caracteritzat, però amb la fermesa de caràcter i la determinació amb la que s’enfrontava als problemes. Home optimista que creia en la humanitat.

El recordarem com el que ha estat: un home valent, compromès, fidel als seus orígens i als seus valors. Aquesta és l'herència que ens deixa, en farem honor i el seu exemple ens acompanyarà sempre en la nostra vida.


Com cantava Jose Antonio Labordeta:


Somos como esos viejos árboles batidos por el viento que azota des del mar.

Hemos perdido compañeros, paisajes y esperanzas en duro batallar.

Vamos a echar nuevas raíces por campos y veredas para poder andar.

Tiempos futuros y anhelados que manos contra manos gritando la igualdad.

Vamos a hacer con el futuro un canto a la esperanza.

Nadala institucional

Cap de setmana 2.0


Com que el cap de setmana ha estat atapeït faig un resum de les piulades al Twitter i al Facebook que he anat fent entre acte i acte.


Divendres nit

Concert de Nadal a Santa Maria: Cor i Orquestra del Conservatori del Liceu.

Dissabte

Primer casament fet i ara a la inauguració de la Casa Capell, un espai per la Sostenibilitat:
http://www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2010/12/9550_casa_capell.html

La casa Capell, un nou espai per la sostenibilitat
http://yfrog.com/h3wxgjj

MataroRadio, la ràdio pública, participada i plural de la ciutat de Mataró. Moltes gràcies i Bones Festes.

A l'Havana estrenen arbre i fan cagar el tió
http://yfrog.com/gyp41yj

La gent que penca per fer possible la festa!
http://yfrog.com/gyfy7vj

Festival de Nadal de Casa de Andalucía a la sala d'actes del Biada
http://yfrog.com/h3q23tj

Pessebre vivent de la Hermandad Divina Pastora
http://yfrog.com/h41bjzj

Les entitats també ajuden a fer Nadal
http://yfrog.com/h03l0tuj

A la Penya Barcelonista també celebren el Nadal i els gols del Barça.

A la festa de Nadal de l’Associació Cultural de Rocafonda
http://yfrog.com/h0muucjhttp://yfrog.com/h0muucj

Diumenge

La mar calma, un espill pel sol des del cementiri dels Caputxins en la festa de la Mare de Déu de l’Esperança.

Festa de Nadal a la Casa cultural Sabor Andaluz.

Nadales per acabar el dinar de germanor de la Casa cultural Virgen de las Maravillas.
http://yfrog.com/gy3eunj


A la capella de Sant Jaume concert de Nadal de la Coral la Perla de l'Havana i l'Orfeó de Tremp. http://yfrog.com/h322nhj

El pessebre ja presideix el menjador de casa #nadal2010 http://yfrog.com/gyx5qrbj

La casa Capell



Aquest matí hem inaugurat l’Espai per la Sostenibilitat a la casa Capell al Nou Parc Central de Mataró. La casa Capell va ser un encàrrec de la família Masjuan a l’arquitecte mataroní Jordi Capell i forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró. Amb aquesta inauguració es dóna la circumstància que són cinc els edificis protegits de la ciutat que s’han recuperat o estan en fase de fer-ho durant aquest any 2010: la nau Minguell, les naus de Cabot i Barba, la nau petita de can Marfà, l’antic Escorxador i la pròpia casa Capell. Un clar exemple del treball municipal per la conservació i recuperació del patrimoni de la ciutat.


L’Espai per la Sostenibilitat neix de la voluntat de convertir les polítiques ambientals en polítiques centrals pel govern municipal i de visualitzar-les com a tals davant la ciutadania. Polítiques centrals que a Mataró podem clarament demostrar amb els treballs de renovació de l’Agenda 21 i l’alt grau d’assoliment dels objectius marcats, per les inversions fetes i que s’acosten ja als 90 milions d’euros a la Planta de Tractament de Residus Sòlids Urbans i amb l’experiència pionera del Tub Verd. Polítiques que cal visualitzar amb un centre com aquest, on a més de les activitats que s’organitzaran, la ciutadania podrà trobar tota la informació mediambiental disponible sobre la ciutat de Mataró.


Perquè, com he explicat altres vegades, la capacitat de generar complicitats amb els ciutadans i ciutadanes és fonamental en les polítiques mediambientals i per canviar els hàbits de comportament quotidià de la gent. Exemples com la recollida selectiva dels residus o l’estalvi d’aigua són exemples més que evidents de la importància i transcendència de la implicació ciutadana en la gestió mediambiental. Un nou espai, en un edifici recuperat, que permet avançar en una ciutat que volem sostenible.

Microdiscursos -14-


A l’esmorzar de balanç de l’any 2010 amb els mitjans de comunicació: "L’any, vist amb una perspectiva curta, no ha estat bo doncs no hem aconseguit reduir l’atur, però vist amb perspectiva més llarga ha estat un any excepcional doncs s’han posat en marxa equipaments claus pel futur socioeconòmic de Mataró".

Microdiscursos -13-



Aquesta tarda a l’acte de graduació dels alumnes de la promoció 2010 de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró: “El projecte Tecnocampus és fruit de la confiança i de la persistència de molta gent”.

Microdiscursos -12-

Foto Lluís Arcal

A l’acte de signatura del projecte Maresme Marítim aquesta tarda al Port de Mataró: “Mataró serà capital del Maresme si és capaç de generar confiança i complicitats amb la resta de pobles i viles de la comarca”. “Aquest projecte és una aposta clara pel que és el Maresme: una comarca marinera”.

Microdiscursos -11-



Foto Papillon 09

Signatura al Consell Comarcal de l'Alt Penedès del conveni per la redacció d'una Agenda Local 21 supramunicipal: “Les agendes locals 21 són una eina fonamental per la planificació i la gestió mediambiental”.

Ara les municipals


Article publicat a Capgros.com

Després de la inapel·lable derrota del 28N els socialistes catalans, i passat l’inevitable tràngol del dol, hem de centrar la nostra acció política en dues fites pràcticament consecutives. La primera la preparació i campanya de les eleccions municipals del proper mes de maig. La segona la celebració, i per tant el debat previ, al congrés extraordinari del partit anunciat per la tardor. Però una cosa darrera l’altra i així ho hem deixat prou clar els alcaldes socialistes.

Aquests dies el PSC i les causes de la derrota omple pàgines i pàgines dels diaris. Tothom s’atreveix a pontificar sobre els motius que ens han portat fins la situació actual i sobre la manera de superar-la. S’agraeixen malgrat alguns estan absolutament esbiaixats per idees preconcebudes, quan no per interessos partidistes, i pretenen fixar l’agenda política dels socialistes en funció d’interessos aliens al propi PSC. Certament ens cal una àmplia anàlisi del que ha passat, valorant les múltiples variables (crisi, debat identitari, immigració, ...) que crec han tingut un paper determinant a l’hora de decidir el vot de la ciutadania. Però també crec que cal explicar amb més claredat el que som: socialistes, catalanistes i federalistes. Amb un projecte de societat, de país i d’encaix d’aquest en el conjunt d’Espanya. No ens cal reinventar el que som, si hem de renovar el nostre discurs, posant les preocupacions dels catalans per davant de qualsevol altra qüestió, i renovar també algunes de les nostres formes de fer política.

I les eleccions municipals poden ser una gran oportunitat per a fer-ho. Ningú pot discutir el caràcter municipalista dels socialistes catalans. En creiem profundament i ho practiquem en tots els àmbits polítics en els que governem. Ho fem convençuts dels valors polítics que representa la proximitat directa amb la ciutadania i que enlloc es manifesten tan clarament com en el govern local. Més de trenta anys com a primera força municipal a Mataró i a Catalunya ho avalen plenament. Hem transformat les nostres ciutats i estem convençuts de l’important paper que ha de continuar tenint el municipalisme en la governança de ciutats, pobles i viles del país i del paper que ens toca jugar als alcaldes socialistes. Per això la primera prioritat ha de ser presentar-nos a les eleccions municipals del mes de maig amb missatges clars, entenedors i que responguin a les inquietuds dels ciutadans i ciutadanes.

Pel congrés de la tardor cal deixar el debat sobre el futur del socialisme català. Temps hi haurà per debatre com s’actualitza el projecte del PSC, com s’articula el nostre discurs i el nostre compromís polític, com continuem acollint dins del parit sensibilitats diverses i enriquidores, com organitzem la nostra acció política i quines propostes concretes fem al conjunt de la societat. Ningú però hauria d’oblidar que el projecte polític dels socialistes catalans és un projecte compartit, que ha de superar els personalismes, i que té com a objectiu més important el progrés social i econòmic del poble de Catalunya.

A peu, fem salut!



Aquest és el nom d’un programa que el Servei de Salut de l’Ajuntament de Mataró proposa als ciutadans i ciutadanes. Es tracta de 32 itineraris a peu per la ciutat que tenen la finalitat de potenciar el fet de caminar i millorar la salut. Distribuïts per la ciutat en quatre sectors, amb tres nivells de dificultat, amb indicacions de la distància de cada circuït i de les calories que es poden cremar. Una bona proposta per fer salut i per conèixer millor la ciutat.

Les nostres figures de pessebre





Aquests dies, i amb motiu de la 41a Trobada de pessebristes de Catalunya i Balears, la ciutat respira ambient nadalenc més que mai. Sóc dels que no es poden imaginar un Nadal sense pessebre i així ho he explicat en els diferents parlaments que he hagut de fer en els actes relacionats amb aquesta trobada que organitza l’Associació de Pessebristes de Mataró. De la mateixa manera com he volgut ressaltar la vitalitat del pessebrisme a casa nostra, capaç de generar complicitats amb artistes, entitats i sobretot amb la ciutadania. Milers, més de disset mil, persones han passat fins el dia d’avui per l’Ateneu de la Caixa Laietana per veure l’excepcional mostra de pessebres de l’exposició Ara ve Nadal. També a can Palauet hi ha una magnífica exposició d’obres d’artistes mataronins i de diversos fons relacionades amb el pessebrisme. I no podia faltar evidentment la tradicional mostra de diorames a l’edifici de la Presó ni el pessebre instalat a la planta baixa de l’Ajuntament.

El programa preparat pels pessebristes de Mataró per aquesta Trobada inclou exposicions, conferències, concerts i la publicació del llibre "Les nostres figures de pessebre", escrit per l’Albert Dresaire i en Jordi Montlló sobre la col·lecció de figures de l’Associació de Pessebristes de Mataró. Aquesta col·lecció, inventariada en l’Inventari Etnològic de Catalunya per iniciativa del col·lectiu El Bou i la Mula, està formada per 2917 peces i nclou obres de 65 autors. El llibre relata d’una manera molt ben ordenada la col·lecció amb textos i fotografies de molta qualitat i força narrativa. Un llibre imprescindible per qualsevol aficionat al món del pessebrisme i que esdevindrà en poc temps un clàssic dins del seu àmbit.

Microdiscursos -10-



Al dinar dels treballadors de l’ONCE de Mataró per celebrar Santa Llúcia: "Vosaltres, que sou especialistes en generar i en gestionar la il·lusió, sabeu com és imprescindible tenir il·lusions per tirar endavant".

Microdiscursos -9-


A la XIV Festa del Futbol mataroní: “Hem complert amb els compromisos que vàrem adquirir amb el Pacte del Futbol, ara toca tornar a seure i redactar un nou Pacte del Futbol per Mataró”

La llarga nit del poble saharaui

Exposició de fotografies d'en Sergi Bernal, sobre els camps de refugiats del Sahara, que aquests dies es pot veure al Centre de Formació de Tres Roques de Mataró.

Microdiscursos -8-


"Matarem el gall" de Pol Codina

A l’acte d’inauguració de l’exposició “L’Art en el pessebre mataroní” a can Palauet: “La vitalitat del pessebrisme es demostra aquests dies a Mataró per la seva capacitat per generar complicitats amb els artistes, les entitats i la ciutadania”

Més treballats, més austers, més rigorosos



L’any passat, en presentar el projecte de pressupost municipal pel 2010, escrivia que eren uns pressupostos treballats, austers i rigorosos. Aquest any, en presentar els del 2011, escric que són encara més treballats, més austers i més rigorosos.

Més treballats perquè s’han hagut d’ajustar a la baixa degut al decreixement de les transferències de l’estat i a la voluntat d’incrementar en només un 0'14 % els ingressos que provenen directament de les butxaques dels mataronins. Això ens ha obligat a reduir el total del pressupost en un 15’ 6 % passant dels 122 milions d’euros de l’any passat als 103 milions d’aquest any. Una intensa feina de prioritzar les retallades en aquelles partides que hem considerat que no són essencials i que podien disminuir-se.

Més austers perquè, i això ja es norma de la casa, fa ajustar els diners destinats despeses de representació, comunicació, dietes i desplaçaments, i sous dels electes fins a uns nivells francament difícils de reduir gaire més. Pla d'austeritat i reducció de l'endeutament són un parell d'exemples clars de la voluntat dels pressupostos de ser encara més ajustats i austers.

Més rigorosos perquè malgrat la disminució pressupostària es mantenen, i fins i tot augmenten, les partides destinades a polítiques socials i a la producció de bens públics d’interès general. Mantenir la col·lecció Bassat, incrementar l’aportació a les escoles bressol o posar en marxa el centre de can Gassol són alguns exemples.

Uns pressupostos que volem serveixin per a fer front als efectes de la crisi sobre les famílies i al mateix temps mantenir l'esforç de transformació urbana i econòmica de la ciutat.

De les estratègies i les oportunitats


Una ciutat es construeix fonamentalment a partir d’un model en el que es van encaixant els diferents projectes i al llarg del temps. Existeixen un eixos bàsics sobre els que es van desenvolupant els diferents àmbits (econòmics, urbanístics, socials, educatius, culturals, ...) per assolir els objectius que es pretenen amb el model de ciutat i per anar guanyant els reptes que es fixen. La ciutat de Mataró ha anat desenvolupant al llarg dels anys de democràcia municipal un determinat model de ciutat, que lògicament ha evolucionat al mateix temps que ho feia la societat mataronina i el propi país. En aquest primer decenni del segle XXI Mataró s’ha definit clarament com a una ciutat que territorialment es declara metropolitana, urbanísticament compacta, econòmicament innovadora, mediambientalment sostenible i socialment cohesionada.

La principal preocupació dels consistoris dels anys vuitanta va ser la de proveir els diferents barris dels serveis i equipament bàsics dels que estaven mancats: escoles, urbanització de carrers i places, equipaments cívics i esportius, ... . La dècada dels noranta va ser la de la Via Europa que va permetre el recosit urbanístic de la pròpia ciutat amb la creació del gran espai del Parc Central i també l’obertura definitiva de la ciutat al mar amb la construcció del port de Mataró. Els primers anys d’aquest segle han estat els del Tecnocampus, la major inversió mai feta per l’ajuntament de Mataró i que vol significar un cop de timó, un canvi de rumb de l’economia de la ciutat que abandona definitivament la manufactura i s’aboca plenament al coneixement i la innovació. Les peces han anat encaixant i tenim una ciutat, malgrat les grans dificultats que està provocant la crisi econòmica, preparada per afrontar el futur i marcar-se nous objectius a mig i llarg termini. Les actuacions fetes en els darrers anys i els grans projectes existents han de ser la garantia precisament de la viabilitat econòmica i social de la ciutat. El propi Tecnocampus, però també la Nau Minguell, Vallveric 1.0, la plaça de Cuba, són ja realitats a les que volem sumar els grans projectes del Corte Inglés, el tren orbital, el Front Marítim, l’ampliació del port, les rondes de Mataró o el Museu del Gènere de Punt.

Si es cert que cal model i planejament, una estratègia de ciutat en definitiva, també cal aprofitar les oportunitats que a la ciutat es presenten. El Festival Shakespeare, l’arxiu Miralles o la Col·lecció Bassat són bons exemples d’aquestes oportunitats que s’han presentat i que Mataró ha volgut aprofitar. La més recent ha estat la inauguració de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí. Teníem un gran contenidor, la primera obra coneguda d’Antoni Gaudí i on va experimentar per primera vegada els arcs parabòlics que després utilitzaria de forma sistemàtica en les seves grans obres, i es va presentar l’oportunitat de posar-hi, de forma provisional fins la construcció de la seu definitiva a l’antiga farinera Ylla, els quadres que el conegut publicista ha cedit al Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró. En aquest cas cal sumar la col·laboració entre actuació pública i iniciativa privada, quelcom no massa freqüent desgraciadament a la nostra ciutat. Aquest és un camí que volem explorar a fons i que pot donar bons resultat per Mataró en uns temps de dificultats econòmiques però de grans perspectives de futur. No cal centrar tant l’atenció en la titularitat del servei o de l’equipament com en la seva qualitat i en la garantia del seu accés universal.

Model de ciutat, planejament, objectius i reptes que cal anar renovant i oportunitats per aprofitar són elements claus en el procés estratègic de construcció permanent d’una ciutat. En aquest cas de la ciutat de Mataró.


Article publicat a la revista Tribuna Maresme del mes de desembre

Barroeria



Feia dies que hi pensava. Fins i tot tenia un esborrany quan avui he descobert l’escrit que en Javier Marias va publicar en el País Semanal de diumenge passat: Ventajas de la zafiedad reinante. Un fragment per fer boca i us recomano l’article sencer:

“Poco tiene de particular, así pues, que quienes escriben en prensa o aparecen en televisión, aunque no se ocupen de reality shows ni de cotilleos, se contagien y piensen que es lícito decir en público -más lícito, de hecho, que en privado- las mayores salvajadas con el más brutal vocabulario”.

El sant que porta taronges



Avui era Saint Nicolas, “le patron des écoliers”, i pels nens de Brussel·les ha portat regals, taronges i mandarines que per això aquest sant ve directament d’Espanya. Clar que el sant ho deu haver tingut fàcil aquest any si l’han ajudat la munió d’espanyols que omplien aquests dies els carrers típics de la capital belga. Només calia para una mica l’orella per sentir converses en castellà, i també en català, a la Grand Place mirant l’espectacle projectat sobre la façana de l’Ajuntament o tafanejant a les fires de Nadal dels entorns de la Borsa i de l’antic mercat del peix de Santa Caterina. Ben bé semblava com si els terços de Flandes haguessin tornat, deixant les piques a casa, omplint cerveseries, restaurants i botigues de bombons i omplint els calaixos d’euros amb l’esfinx del descendent de Felip II.

Al pobre Sant Nicolàs li passa una mica el mateix que a Sant Jordi doncs malgrat ser festa grossa, encara que ni de lluny pugui semblar-s’hi a la del nostre patró, la diada és laborable i la canalla va a escola. Segurament per això, aquest matí, eren freqüents les corrues d’escolars pels carrers i entrant i sortint del metro en una ciutat on normalment es veuen pocs nens pels carrers.

Brussel·les, que no és una ciutat amb les pretensions de París, Londres o Berlín, ja respira Nadal. Aparadors guarnits, carrers il·luminats i més gent que del costum passant per les sempre mal pavimentades voreres, guarnits amb bufandes, barrets i guants que el fred es viu i el gel fa perillós el pas dels vianants. Es prepara la ciutat per les festes i es preparen els funcionaris europeus per tornar cap als seus països d’origen doncs aquí també val allò de “per Nadal cada ovella al seu corral” o la versió castellana i televisiva del “vuelve a casa por Navidad”. Nosaltres, per un si de cas, i després d’haver treballat tot el matí en les despatxos de vàries direccions generals de la Unió Europea, ja hi hem tornat.




Infinites sensacions


Foto Quico Melero

No hi ha hagut rècords de temps, ni en categoria masculina, ni en la femenina. Si hi ha hagut rècord de participació. Dos mil dos-cents quaranta tres corredors estaven inscrits en aquesta edició de la Mitja Marató Ciutat de Mataró. Però el rècord de participant no és quelcom que ens interessi especialment doncs no volem fer la mitja més nombrosa sinó la que millor tracti els atletes.

Aquesta història va començar fa tretze anys, n’era el regidor d’esports, i volíem per un costat recuperar una cursa que durant alguns anys va organitzar el G.G. Lluïssos. Aquella era una mitja de recorregut molt urbà però amb desnivells considerables que la feia especialment dura. Per una altra banda volíem completar l’oferta atlètica de la ciutat que aleshores organitzava la sortida de la Marató Catalunya.

Els primer anys la Mitja Marató Ciutat de Mataró va tenir la N-II com a escenari (algun dia explicarem com vàrem tallar la carretera), amb sortida i arribada al Passeig Marítim. Després la sortida es va traslladar a la plaça d’Espanya i transcorre en un bon tram per carrers de la ciutat.

Just quan els atletes de la Mitja Marató desapareixen de la vista de la sortida, la plaça d’Espanya s’omple de la cridòria i dels nervis de més d’un miler de nens i nenes que participen en la cursa escolar, no competitiva, que s’organitza des de fa disset anys. Una bona forma de promoure la pràctica atlètica entre els escolars de la ciutat.

Enguany no hi ha hagut rècord però, i com deia en Quim Martorell, speaker de la prova des de fa uns anys, hauran estat infinites les sensacions que els més de dos mil atletes hauran sentit al llarg dels vint-i-un quilòmetres pels carrers de la vella Iluro.





Aparadors




Aquesta setmana el setmanari Capgròs dedica unes pàgines especials al comerç de Mataró. El títol ja es prou explícit: Mataró, ciutat de comerç. Certament l’oferta comercial de la ciutat, que no ha parat de créixer en quantitat i qualitat en els darrers anys, és molt complerta i pot satisfer les necessitats de compres dels mataronins i mataronines i de tota la comarca. Amb un clima prou benigne fins i tot al pic de l’hivern i que permet passejar en qualsevol època de l’any, el centre de la ciutat i els seus carrers comercials esdevenen un autèntic centre comercial a l’aire lliure.

Aquests dies l’oferta es reforça amb les fires de Nadal i els aparadors llueixen com mai. D’aparadors, com de botigues, hi ha de tot tipus. Alguns, fins i tot, formen part del nostre paisatge de forma gairebé secular, però la majoria fan un esforç per cridar l’atenció del possible client i acaben formant part del circuit obligat de milers i milers de persones qualsevol dissabte a la tarda. I és d’agrair, sobretot pels que considerem que comprar pot ser també l’excusa perfecta per passejar, conversar, prendre un cafè i fins i tot badar pels carrers de la ciutat.

Microdiscursos -7-


A la conferència sobre Mobilitat sostenible i ocupació verda a càrrec de José Luís de la Cruz Leyva, de l'Àrea de Processos de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE): és evident que davant d'aquesta economia verda hi ha una gran capacitat de generació d'ocupació que ajudarà a sortir de la crisi.

Microdiscursos -6-


Declaracions per un reportatge de la Unió Europea sobre el Pacte d'alcaldes: Els nous paradigmes de l'energia -descentralitzada, descarbonatada i en xarxa- poden suposar una autèntica democratització energètica.

D’escorxador a biblioteca


Visita aquest matí a les obres de construcció de la nova biblioteca municipal Antoni Comas a l’antic edifici de l’Escorxador. Fa uns mesos es van iniciar les obres i ara avancen a bon ritme amb la intenció que l’any 2012 la biblioteca estigui a ple rendiment. Abans va caldre traslladar els serveis de Manteniment i Serveis Municipals a les noves instal·lacions del Pericó. Una operació complexa que hem anat desenvolupant de manera seguida.

Ara s’està fent una reforma total de les antigues naus, construint noves edificacions i adequant els espais per la nova funció de biblioteca. Allà on s’escorxaven pors, xais i vedells, d’aquí uns mesos hi haurà llibres i ordinadors. Haurem recuperat un altre edifici protegit pel catàleg del patrimoni i se li haurà donat nova vida en una actuació que s’engloba dins de la Llei de barris de Rocafonda-El Palau-Escorxador.

Quan estigui acabat tot el complex tindrem una magnífica biblioteca envoltada de jardins i en contacte directe amb l’escola bressol Els Menuts i la seu dels Capgrossos de Mataró. A pocs metres el nou espai per arts escèniques de can Gassol, el casal d’avis i la futura escola Joan Coromines. Tot un paquet d’equipaments que ve a reforçar el sector de llevant de la ciutat i que complementa els ja existents (escoles Montserrat Solà i Anxaneta, nau Minguell) i els que s’estan construint a can Marfà. Haurem cauteritzat el risc que el creixement de la ciutat cap a ponent acabés convertint l’est de la ciutat en el pati del darrere de Mataró.

Microdiscursos -5-



A l’acte d’inauguració de l’exposició “Els drets humans a la ciutat” a la sala de la Caixa Laietana de la plaça de Santa Anna: les ciutats són l’espai amb més capacitat per gestionar i garantir els drets humans.