header-photo

Bona salut!





Bona salut la que demostren els mitjans de comunicació local de Mataró. Mentre el Tot Mataró es situa com el setmanari gratuït més llegit del país, amb 108.000 lectors, el Capgròs es situa com a segon amb 94.000 lectors, el mitjans públics audiovisuals també treuen una molt bona nota. MataróRàdio assoleix els 22.000 oients i Maresme Digital TV-TVM aconsegueix els 47.000 espectadors. Uns magnífics resultats que els converteixen en referent al país.

Una altra manera de fer ciutat







A la primera fotografia podeu veure com eren els horts urbans de Rocafonda aquest hivern quan es van entregar les claus als concessionaris. A la segona fotografia els podeu veure tal com són en l’actualitat. Ben llaurats, adobats, plantats i cuidats. Pel mig uns quants mesos de treball, esforç i il·lusió.

I avui ens hem trobat per celebrar-ho. Més de dues-centes persones aplegades al voltant de les ben assortides taules per veure els balls, menjar i compartir una molt agradable estona amb la gent de l’Associació horts urbans Bon Recés. Tota la verdura de les amanides, excepte els tomàquets que aquest any venent endarrerits, ha estat collida pels propis hortolans.

Així també es fa ciutat. Amb treball, esforç i il·lusió, allò que era una llavor o una petita planteta avui és una realitat que aplega ciutadans i ciutadanes, mataronins i mataronines d’origen i barris ben diferents. Serà que els somnis de la noia platejada s’estan acomplint?

Com aigües tèrboles

Com que la setmana, com les aigües del desgel dels rius pirinencs, baixa agitada i tèrbola i ni temps puc trobar per escriure sobre tantes coses que em passen pel cap em refugio en Simon & Garfunkel.

Al final “navega, noia platejada navega que ha començat a brillar la teva estrella i tots els somnis seran acomplerts”.

Talent



Visita avui als pisos en construcció del carrer Churruca. Una nova promoció d’habitatges de preu concertat que està a punt d’acabar-se i que incorpora interessants mesures mediambientals. A destacar el doble circuit d’aigua residuals que permet reutilitzar les aigües grises que provenen de les dutxes. Un cop recollides i emmagatzemades són tractades amb ozó que les higienitza i poden ser reutilitzades per les cisternes dels W.C. Aquest procés es fa amb els mecanismes ideats per en Xavier Dolo i pel que fa ser premiat amb el premi Cre@tic. Talent mataroní al servei de la pròpia ciutat.

Clar i català





Clar i català ha parlat el president Montilla avui al Senat. Clar perquè s’ha plantat i, traslladant la postura clarament majoritària del Parlament de Catalunya, ha reclamat la renovació del Tribunal Constitucional i la obligatorietat que els grans partits espanyols moguin peça. El PSOE ja ha manifestat la seva voluntat de fer-ho i ara cal que el PP digui que vol fer. Aquí és reclama a Artur Mas, el gran i inexplicable absent avui, que faci pressioni als populars i els convenci de la necessitat d’acabar amb el sainet en el que han convertit la sentència de l’Estatut. Encara que el que haurien de fer els del PP seria respectar la voluntat dels catalans, expressada en referèndum, i retirar el recurs d’inconstitucionalitat. Cosa que, i mentre els hi doni rendibilitat electoral, em temo molt que no faran.

Català perquè ho ha fet en la nostra llengua i reivindicant el caràcter plurilingüe d’Espanya. Sense complexes i en igualtat de condicions.

Un parc a Rocafonda i una biblioteca a l'Escorxador




Segurament m’heu sentit dir més d’una vegada que vull que tot Mataró sigui Mataró. Expressa el que realment somnio per la meva ciutat: que no hagi cap segregació territorial ni social i que els veïns i veïnes de tots els barris de Mataró, dels històrics i dels nous, tinguin unes bones condicions de vida. Aquesta va ser la raó principal per la que varem optar en el seu dia per presentar els barris de Rocafonda, el Palau i l’Escorxador a la convocatòria de la Llei de barris que havia fet la Generalitat de Catalunya.

Al butlletí que teniu a les mans s’expliquen dos exemples clars d’aquesta voluntat de construir una sola ciutat: un parc a Rocafonda i una biblioteca a l’Escorxador.

Un parc que dóna un bon servei als veïns i veïnes dels barris i que serveix per a transformar la riera de Sant Simó de pati del darrere a nova façana del barri. Si la reurbanització de Rafael Estrany va convertir la ronda en una rambla, el parc de Rocafonda acabarà la ciutat per la banda de llevant i dotarà d’espai verd un barri que néixer sense cap parc. Més de vint-i-quatre mil metres quadrats que completen tot el paquet d’equipament de la zona –escola, centre d’assistència primària, petanques, camp de futbol, pista poliesportiva, aparcaments- i que encara ha de veure com s’ha de construir la nova escola i el nou institut als terrenys de l’antiga fàbrica.

I seguint riera avall, al barri de l’Escorxador, ja estan en marxa les obres de construcció de la nova biblioteca Antoni Comas. Serà la segona biblioteca pública a la ciutat i ja estem pensant en la ubicació de la tercera. L’Antoni Comas, que aprofita les naus modernistes de l’antic Escorxador, serà una magnífica biblioteca per a la ciutat. Un equipament que sempre he pensat en clau de ciutat, perquè és important que als barris també passin coses importants, per a tots els mataronins i les mataronines. Que tot Mataró sigui Mataró. I a Rocafonda, el Palau i l’Escorxador també.

Text del meu escrit a la revista de Rocafonda-El Palau-Escorxador publicada coincidint amb la inauguració del nou Parc de Rocafonda. També ho podeu escoltar a MataróRàdio.

Para la libertad

Escrivia fa uns dies que aquesta ciutat és poc donada a aparentar i això fa que sovint les bones notícies sovint no siguin ni notícies. Per això hem de reivindicar propostes com la de la revista Valors i aquestes terceres jornades que organitza. Són bones notícies per Mataró i ens cal ressaltar-ho com a tal. Quan Mataró s’obre i es projecta a la resta del país guanya de manera important. I avui la gent de Valors ens convoca per parlar de la llibertat i ho fan amb uns ponents de primera línia que segur ens aportaran i molt sobre el tema.

La llibertat que cal entendre en la doble esfera individual i col·lectiva. No crec en allò que diuen que “la meva llibertat acaba on comença la dels altres” perquè hi ha amplis espais de llibertat compartida. El procés d’alliberament personal passa per la capacitat de decidir, de ser competents o sigui de fer coses. Aquest procés d’alliberament es pot compartir i participar activament de la llibertat col·lectiva. Des de la responsabilitat i també des de la capacitat de gestionar els no. En una recerca de la felicitat que no passa precisament per la simple satisfacció dels desigs. El repte és clar: construir espais de llibertat sòlids i universals.

Les paraules de Miguel Hernàndez més actuals que mai: Para la libertad siento más corazones que arenas en mi pecho.

El tresor amagat


Tenim fama els mataronins de ser gent discreta, de la que no li agrada aparentar ni posar més pa que formatge als assumptes. Deu ser per això que un dels tresors de la ciutat el tenim ben amagat sota uns quants metres d’aigua de mar. Em refereixo a l’alguer de Mataró, el millor conservat de tota la costa catalana i que fa anys és objecte d’estudi pels especialistes marins.

El dilluns es va presentar l’estudi de cartografia i caracterització biològica que l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona ha encarregat sobre l’alguer de Mataró. De fet va ser la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques (SPAS) qui va demanar a l’Ajuntament que es fes aquest estudi per tenir un coneixement encara més exhaustiu de la praderia submarina de posidònies. L’SPAS ha estat històricament una entitat clau en el coneixement i preservació de l’alguer.

Podeu trobar tota la informació sobre l’alguer de Mataró a la pàgina web de l’Ajuntament de Mataró.

Confiança en Mataró



Això és el que avui hem fet a l’acte d’inauguració de les obres de remodelació del mercat de la Plaça de Cuba: demostrar-nos la confiança en Mataró, la confiança amb nosaltres mateixos.

Confiança en els que fa molts anys, en el meu cas més de trenta, hem fet de la plaça de Cuba el nostre mercat de referència, confiança en els paradistes i sobretot en els mataronins i mataronines que hem cregut en aquest projecte. Perquè cal dir-ho: no tothom, malgrat els cops de colze d’avui per sortir a les fotos, ha cregut en aquest projecte.

La ciutat ha posat sis milions d’euros en aquesta reforma, l’ajuntament hi ha posat el cor, però l’ànima, l’ànima l’hem de posar els ciutadans i ciutadanes. Només els que no creuen en la gent pensen que els governs poden posar ànima a les coses.

Hem posat els diners, el cor, posarem l’ànima i ho farem per nosaltres, pels mataronins i mataronines. Ho hem fet i ho continuarem fent per Mataró.

Ensurt




I dels grans, el que ens hem endut avui els mataronins amb l’esfondrament d’una casa al camí Ral. Afortunadament tot ha quedat en això, en un ensurt. Ningú ha pres mal i els danys han estat només materials.
L’agraïment a tots els cossos i persones que han treballat intensament per recuperar la normalitat a la ciutat i minimitzar els danys.

Com una pel·lícula de por






Com una pel·lícula de por ha estat aquesta setmana. Si començava bé, amb acords econòmics importants a nivell europeu, ha acabat amb la sensació que tornem a estar en mans, millor seria dir en les urpes, de les insaciables feres especuladores. I entre mig la suspensió d’en Garzón i l’anunci de duríssimes mesures per part del president Zapatero.

Tot plegat tres sensacions importants: que els temps seran encara més dolorosos, que la llum del final del túnel s’allunya i que -i de llarg aquesta és la més difícil- els qui ens van portar a aquesta situació continuen decidint per nosaltres. Si pensàvem, innocents de nosaltres, que la política havia domat els mercats estàvem ben equivocats. Som on som per les polítiques neoliberals, les dels que deien i continuen dient que cal deixar-ho tot en mans dels mercats, els que demanen encara més desregulació.

Ens cal tornar a les idees, a la política, a la democràcia plena que anteposi l’interès dels ciutadans i ciutadanes per damunt dels interessos dels més poderosos i retornar els sistemes financers a la funció de generadors de riquesa compartida. Ens hi juguem veritablement el futur.

Seguretat i capitalitat




Aquests són els dos conceptes que ahir vaig voler ressaltar en la inauguració de les noves pistes de conduir de Mataró. Situades des de fa trenta cinc anys a Cirera les pistes de conduir s’han traslladat al Front de Mar darrera de la Procter & Gamble.

La seguretat perquè aquest un concepte bàsic per entendre les polítiques de l’Ajuntament de Mataró vinculades amb la mobilitat. Perquè la seguretat viària, que forma part de la seguretat, ens ha importat especialment i ja fa anys ens varem fixar l’objectiu de reduir la sinistralitat per accidents de circulació. Sovint aquestes polítiques no són gaire populars i s’acaben convertint en arguments per la retòrica o per la demagògia. Però ningú podrà discutir que els èxits, a nivell estatal i local, han estat importants amb reduccions molt significatives del nombre de víctimes en les carreteres i els carrers. Per això disposar d’aquestes pistes de conduir és important per la formació inicial dels conductors.

La capitalitat perquè Mataró no es podia permetre el luxe de perdre aquestes instal·lacions per les cada any passen milers de persones. Volem exercir la nostra capitalitat comarcal sense cap mena de complex, amb tota la generositat cap els pobles veïns que faci falta, però entenent que instal·lacions i serveis com els que es donen aquí són imprescindibles per la ciutat i per la comarca. I de la mateixa manera que acollim altres equipaments i serveis comarcals també volíem continuar acollint aquests. No ha estat fàcil encaixar territorialment unes instal·lacions que tenen una superfície de més d’una hectàrea però hem cregut que aquest era l’espai adequat i per això s’han situat en un indret privilegiat a primera línea de mar.

Dos conceptes, seguretat i capitalitat, en els que seguirem treballant perquè creiem que són importants per Mataró i pels mataronins i mataronines.

Solidaris, dins i fora



Teniu a les mans el resum de tota l’activitat que en l’àmbit de la solidaritat internacional s’ha portat a terme durant l’any 2009. Podeu comprovar com s’han multiplicat les iniciatives i els projectes i al mateix temps que s’acabaven alguns en naixien d’altres. I també podeu comprovar com el treball conjunt d’administracions i entitats segueix donant bons resultats. Són moments difícils en els que les dificultats de molts països ha augmentat com a resultat d’una crisi d’origen, conseqüències i abast universal, provocada pel descontrol dels mercats financers i per polítiques econòmiques molt determinades. Com sempre han estat els més pobres, els més necessitats, els més vulnerables els que han acabat pagant una crisi de la que no són, ni de lluny, responsables. I això podem estendre-ho des de lo personal a lo col·lectiu, de l’individu als països.

Com poques vegades ens cal reflexionar i molt seriosament sobre els models econòmics i de desenvolupament. L’acció solidària és fonamental mentre hagi injustícies socials al nostre món, mentre l’escletxa entre rics i pobres no es tanqui. Però no podem oblidar la reflexió, el debat si cal, sobre les causes que originen les diferències que converteixen a milions d’homes i dones en esclaus del seu propi món. I al temps que demanem a la ciutadania generositat i compromís, ens caldrà plantejar sense obvietats els debats imprescindibles per superar les dures situacions actuals i posar els fonaments sòlids a un altre món que es fonamenti en els valors de la justícia, la llibertat i la fraternitat.

Malgrat que aquesta sigui la memòria de la solidaritat internacional de la ciutat de Mataró, no vull deixar de referir-me en aquest escrit a les difícils situacions que també entre nosaltres han reclamat de la solidaritat ciutadana. Una dura crisi que ha requerit de tot un esforç important per atendre les necessitats bàsiques de moltes persones i de moltes famílies que han perdut quelcom de preciós com és la feina. I de nou la ciutat ha manifestat el seu caràcter solidari i també de nou les entitats i les administracions hem treballat plegat per pal·liar, dins de les nostres possibilitats i els recursos disponibles, les dificultats socials i personals que la crisi ha generat. De nou Mataró s’ha mostrat com una ciutat solidària. Solidaris també amb els de casa. Solidaris, dins i fora.

Emocionant



Així ha estat el concert d’aquesta nit al Palau de la Música catalana: emocionant. Amb un públic entregat que ha omplert el Palau, amb una bona colla d’amics que l’han acompanyat dalt de l’escenari, Moncho ha emocionat a tothom, i durant les més de dues hores de concert, amb la seva música absolutament mestissa.

Kitflus, Joana Varo, Serrat, Sergio Dalma, Antonio Carmona, Joan Isaac, Jumitus han acompanyat al “rei del bolero” en una nit memorable. Les seves cançons de sempre, ben interpretades per un Moncho a qui se’l veia exultant d’alegria. I això s’ha encomanat i de quina manera al públic que ha fet honor al títol del concert “Entre amics”.

Un més que merescut homenatge a un artista, que representa com pocs la Barcelona i la Catalunya mestissa, capaç de barrejar sense solució de continuïtat la rumba, el bolero i Rosó o Paraules d’amor.


Gràcies Moncho per la teva invitació a aquest concert i moltes felicitats per aquests cinquanta anys dalt de l’escenari.

Fulls de Santes: en Setnas!




Amb molt de temps per davant, quan encara falten més de dos mesos per la primera nit de Santes –la nit de les havaneres- ens arriba el cartell. I la primera polèmica. Clàssica, però que aquest any va forta. T’agrada el cartell de Les Santes? és la pregunta més repetida avui a Mataró.

Opinions per tot els gustos i articles a diaris i blocs. L’Alícia Romero se’n fa ressò al seu bloc. En David Montlleó ha estat l’artista al que la comissió formada per persones vinculades al món de la plàstica a la ciutat li ha fet l’encàrrec del cartell d’aquest any. I certament la seva proposta no ha deixat indiferent a ningú.

Tenim polèmica per setmanes. Senyal inequívoca, i al marge del que cadascú opini, que Les Santes importen als mataronins i mataronines.

Fa sis anys




Avui ha fet sis anys que vaig ser escollit alcalde de Mataró per primera vegada. Vist amb la perspectiva que dona el temps el primer que haig de constatar és la velocitat amb la que han passat aquest sis anys.

Fer-ne un balanç personal és ben senzill: apassionants. Treballar per la teva ciutat i veure com poc a poc aquell model de ciutat i aquells projectes que tens al cap van sortint endavant és realment apassionant. Fer-ne un balanç polític és més difícil, perquè malgrat la moltíssima feina feta, i amb la que podríem fer una interminable llista, sempre queda el dubte de si vas prendre la decisió correcta en el moment oportú. Déu ens guardi dels que es creuen infalibles i mai s’equivoquen!.

Sempre, però, he intentat ser fidel als meus principis personals, útil als mataronins i mataronines i responsable amb les decisions que he hagut de prendre. Com que segur que he comès errors haig de demanar disculpes als que s’hagin sentit perjudicats i sobretot haig d’agrair profundament als que confiaren en mi per presidir l’ajuntament i a la moltíssima gent que ha treballat, i segueix treballant, per millorar Mataró.

Però ara que els temps són durs cal tenir el cap més clar que mai, prendre les decisions personals i polítiques que toquen i sobretot redoblar l’esforç i el treball per superar la situació actual i garantir-nos el futur. I fer-nos confiança en nosaltres mateixos.






A tota velocitat

http://joanantonibaron.blogspot.com/2010/05/reescrivint-el-palimpsest.html


Així és com he viscut aquesta setmana: a tota velocitat i amb coses importants cada dia.

Visita dilluns al matí de l’edifici de serveis de la baixada de les Espenyes. El palimpsest que es reescriu. A la tarda vol cap a Brussel·les, amb una cinquantena d’alcaldes i regidors de la província, per signar el Pacte d’alcaldes i alcaldesses per l’energia.

Dimarts tot el dia al Parlament Europeu. Un acte important en el que es demostra la importància del món local en un tema que fins ara semblava reservat a les polítiques estatals.

Dimecres de tornada a casa per arribar just a temps de cloure la jornada sobre rehabilitació d’habitatges. La tarda per dues inauguracions. La primera la de l’exposició del Gimm a la biblioteca Pompeu Fabra i la segona el nou hotel de la cadena Ibis al Rengle. Un nou hotel, de més de cent habitacions a tocar del Tecnocampus.

Dijous, a Santa Coloma de Gramenet, assemblea de la Xarxa de ciutats i pobles per la sostenibilitat. Repàs de la feina feta, presentació de la nova web, un bon debat entre Lluís Real i José Allende i aprovació de la Declaració de Santa Coloma. A la tarda un llarg Ple de sis hores i amb temes polítics d’importància i ens arriben bones notícies judicials.

Divendres visita al taller on s’està restaurant el tramvia número 3. Una certa emoció en tornar a pujar, més de quaranta anys després, a la vella Tereseta que aviat tornarà al seu lloc de la plaça de Granollers. La tarda se’n va de casament en casament. Som a la primavera i les parelles fan cua per casar-se a l’Ajuntament.

Dissabte, entre casament i casament, visita a la Fira del Dibuix i la Pintura a la Riera i a la Fira de Sant Ponç a la plaça de l’Ajuntament. A la tarda inauguració del 43è Concurs de roses de Calella.


I per acabar el diumenge, i abans del tradicional concert del Dia d’Europa, a tota velocitat veient la Fórmula 1 al circuït de Catalunya.

Roses de maig



Fa uns dies quan en Josep Maria Juhé, alcalde de Calella, em va convidar a presidir la inauguració del Concurs de Roses li vaig haver de manifestar el meu desconeixement d’aquest concurs. I això em preocupa. Acostumo a ser una persona força ben informada del que passa a la nostra a la comarca i el fet que desconegués la seva existència volia dir que quelcom no estem fent prou bé. Ja sabem que els maresmencs en general som gent discreta, poc donats a l’exhibicionisme o a posar més pa que formatge, però també és cert que sovint ens passem de mida. Ens cal conèixer millor el que passa a la comarca i compartir-ho. Per això també l’aposta per mitjans de comunicació comarcal que ens ajudin a saber que passa a tots els pobles, viles i ciutats del Maresme.

El cultiu de la flor ha tingut una forta implantació i tradició a la comarca i, encara que les coses no són com eren, ens cal reivindicar el caràcter de comarca més florida de Catalunya. Les condicions naturals, entre el mar i la muntanya, fan del nostre territori un espai magnífic pel cultiu de tot tipus de flor. Per això també hem de donar a conèixer esdeveniments com aquest de Calella o el Mar de flors de Vilassar de Mar.

De la mateixa manera, i en un altre ordre de coses, hem de seguir reivindicant la importància de les coses senzilles com les flors. Senzilles però de la bellesa dels geranis dels balcons, o les falgueres del costat del xup, el roser del jardí o el llimoner del pati. Coses certament senzilles però que omplen de bellesa els nostres racons més domèstics.

I deixeu-me per acabar, enguany que celebrem l’any Maragall, que acabi amb un fragment de les roses franques una poesia del poeta barceloní:

He vist unes roses - d´un vermell pujat,
d´un vermell negrós - d´un vermell morat.

Penjaven granxant-se - del mur d´un jardí;
ningú les pot heure - no es poden cullir;
són les roses lliures - de la servitud,
són les roses franques, - no paguen tribut.

Són lliures, són pures, - són del vent i el sol.
Passaran la vida - gronxant-se i rient
i abrusades se les emportarà el vent
De la meva intervenció aquesta tarda a Calella

Inútil i innecessària


Imatge TVM-MaresmeDigitalTV

Els hi demano, i com alcalde de la ciutat, que retirin aquesta proposta de resolució. Per inútil i innecessària. Inútil perquè no resolt absolutament res com s’ha demostrat abastament durant el debat d’aquesta nit. Innecessària perquè aquesta proposta no hauria d’haver arribat mai al Ple d’aquest Ajuntament. Ens hem dotat d’espais per poder parlar del tema d’immigració amb tranquil·litat i responsabilitat. Ja vaig dir, i ho faig fer extensiu a tots el grups municipals que amb la signatura del Pacte per la nova ciutadania tots havíem demostrat generositat i intel·ligència. Justament el que ara manca amb la presentació d’aquesta proposta. I no havia d’haver arribat a aquest Ple ni a cap altre Ple de cap ajuntament. Perquè ni som l’administració responsable ni tenim les competències legislatives necessàries per desenvolupar les mesures que vostès proposen. Si cal canviar la legislació facin la proposta on toca: al Congrés dels Diputats.

M’han sentit dir moltes vegades que l’objectiu final d’aquest govern és la cohesió social i la convivència. D’aquest govern i d’aquesta ciutat. Molta gent hi treballa i sabem que és un bé preuat, però també un bé fràgil, molt fràgil i tota la feina pot anar-se’n en orris amb propostes com aquesta.

Aquest alcalde no delatarà ningú. I no ho faré per principis personals i perquè no incompliré la llei digui el que digui el Ple. Perquè damunt del Ple hi ha la Llei i sobre la llei només hi ha la voluntat popular de la que emana la sobirania per canviar la llei.

Aquest alcalde seguirà treballant, com ho ha fet sempre des de la política i des de fora de la política, per la convivència i la cohesió social de la meva ciutat i del meu país. I aquest alcalde seguirà treballant, com ho ha fet sempre des de la política i des de fora de la política, per la igualtat. Per la igualtat de drets i per la igualtat de deures. Per les dues coses i a la vegada.

Per tot això els hi torno a demanar que retirin aquesta proposta de resolució.


De la meva intervenció ahir al Ple de l’Ajuntament de Mataró.

Justícia


Comunicat sobre l’anul·lació de la imputació del regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, en l’afer de Can Fàbregas i de Caralt


L’Audiència Provincial de Barcelona ha estimat el recurs d’apel·lació de la defensa i ha deixat sense efecte la imputació del regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, en l’afer de Can Fàbregas i de Caralt.

Arran d’aquesta resolució de 15 de març, l’Ajuntament va tenir coneixement ahir d’una interlocutòria del Jutjat d’Instrucció número 3 de Mataró en la qual el jutge declara la nul·litat de ple dret de la declaració feta per Ramon Bassas, el dia 26 de febrer.

Ramon Bassas va ser declarat imputat l’11 de gener de 2010 per presumptes delictes contra l’Ordenació del territori i el Patrimoni Històric.

La interlocutòria, a més de declarar nul·la la declaració del regidor i com a conseqüència d’aquesta, també declara nul·les de ple dret les interlocutòries següents:

. Interlocutòria del dia 30 de març en la qual admetia parcialment la petició de noves diligències formulades per la CUP.

. Interlocutòria del 7 d’abril en la qual s’admetia l’ampliació de la querella amb la imputació d’una arquitecta municipal del Servei d’Urbanisme i la citació d’altres testimonis.

Alcaldes i alcaldesses a Brussel·les



Aquesta tarda el món local ha tornat a ser protagonista al Parlament Europeu. Més de cinc-cents alcaldes i alcaldesses, una quarantena de catalans, han signat el seu compromís amb el medi ambient a la Segona Cerimònia del Pacte d’alcaldes per l’energia. L’any passat ja ho varem fer un nombre també molt importants de ciutats i amb la signatura d’avui el moviment ja compta amb quasi 1700 adhesions.

Han presidit la cerimònia el president de torn de la Unió Europea, José Luís Rodríguez, el president de la Comissió, Durao Barroso, el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, i el comissari d’energia, Günter Oettinger.

Tots han destacat la importància del Pacte d’alcaldes assenyalat la necessitat d’un nou model energètic per Europa i l’oportunitat de desenvolupament econòmic que s’hi pot generar. Zapatero ha volgut ressaltar el 67.000 M€ anuals que els països de la Unió han de pagar com a conseqüència de d’altíssima dependència enèrgica exterior d’Europa, tants diners com els que es destinen a I+D. Ha estat el comissari Ootinger qui ha volgut anar més lluny a l’afirmar que si no existís el Pacte d’Alcaldes caldria inventar-lo i al proposar la conveniència “d’exportar” la iniciativa més enllà del nostre continent. També ha manifestat Oettinger la voluntat de repetir la iniciativa del Pacte d’alcaldes en altres àmbits i apostar decididament en el món local per desenvolupar les polítiques de la Unió Europea. M’ha agradat escoltar a l’alt mandatari comunitari parlant de la subsidiarietat amb els ajuntaments.

La cerimònia ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, que ha tingut l’oportunitat d’explicar des del faristol del Parlament l’experiència del Pacte d’alcaldes i alcaldesses a la província de Barcelona. Fogué ha tornat a pujar a l’estrada per signar amb el comissari i el director del Banc Europeu d’Inversions el contracte pel programa Elena. Aquest programa, impulsat per la Unió Europea i finançat pel BEI, té com a objectiu promoure les accions d’I+D en temes energètics. La Diputació de Barcelona ha estat la primera administració en signar aquest contracte.

Objectius assolits i l’agraïment a molta gent, a Barcelona i a Brussel·les, per la bona feina feta. I per celebrar-ho una cervesa a Le Roy d’Espagne mentre el sol encara toca la façana del l’Ajuntament de Brussel·les i ens diuen que a Catalunya segueix plovent.

Reescrivint el palimpsest




Sempre m’ha agradat el concepte de la ciutat palimsest que explica en Manuel de Torres. La ciutat que es reescriu en un mateix territori d’acord amb els temps i les èpoques. En una ciutat bimil·lenària om Mataró cal tenir contínuament present aquest concepte quan es treballa en el centre històric de la ciutat. Reescriure la ciutat és quelcom radicalment oposat a recopiar-la, un concepte que acaba convertint ciutats vives en artificials parcs temàtics. Una temptació en la que a alguns els hi agrada caure per manca d’idees noves o senzillament per una visió absolutament carlina de la ciutat, del país i del món.

Escric això a tall de la visita que aquest matí hem realitzat a l’edifici d’oficines de la Baixada de les Espenyes. És la darrera actuació del Pla Especial de Modificació Urbana del sector de can Xammar. En deu anys aquest PEMU ens ha permet recuperar una de les zones més degradades de la ciutat i recuperar-la plenament per l’ús ciutadà. Aparcaments, habitatges, oficines, comerços, places públiques són el resultat d’aquesta ambiciosa operació urbanística. I com a cirereta del pastís la recuperació d’un bon fragment de la muralla del segle XVI i que fins fa pocs anys restava ocult i absolutament desconegut per la immensa majoria dels mataronins i mataronines. Sempre haurem d’agrair a la Rita Ros que ens deixés entrar al pati de ca seva per veure la torre a partir de la qual la muralla girava cap al nord.

Han calgut anys de treball, de fer i refer projectes, de cercar acords i consens, de buscar i trobar finançaments, d’impulsar activitats econòmiques a la zona, en definitiva de substituir teixit mort per teixit ben viu. Reescrivint de nou el palimpsest de Mataró.

Un passeig obert a la humanitat, divers i complex.

Foto Dr. Jaus


La Xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona és referent espanyol i europeu. Les xifres ho demostren clarament: 198 biblioteques, 9 bibliobusos, 2.218.004 usuaris inscrits (el que significa el 39% de la població de la província), 17.608.212 visites, 12.292.915 préstecs, 7.498.553 documents de fons.

Són dades que avui he volgut recordar en l’acte d’inauguració de la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin de Barcelona que ha presidit l’alcalde Jordi Hereu i en el que he representat al president de la Diputació de Barcelona. Situada a la plaça del Teatre, al cor de les Rambles barcelonines, en el vell edifici que havia estat el Gran Hotel Falcón. L’any 1937 aquest hotel va ser confiscat pel POUM que el transformà en la seu del Comitè Militar. Assaltat per la policia després dels Fets de Maig del 37, els mateixos dies que Nin era segrestat i assassinat pels stalinistes, l’hotel es va convertir en presó i després de la guerra en seu de la companyia elèctrica FECSA. Ara passa a formar part, conjuntament amb l’escola de disseny Elisava situada al costat, en un ambiciós projecte cultural per Ciutat Vella tal com ha volgut significar l’alcalde Hereu en un magnífic discurs.

Un discurs en el que ha volgut també reivindicar el caràcter propi de les Rambles: “un passeig que s’obre a la humanitat i com que com aquesta és divers i complex. Res a veure amb els dogmatismes o les imposicions, amant com Barcelona de la llibertat i de la igualtat, exactament el que representa per nosaltres Andreu Nin”.

Un gran nom per una gran biblioteca, per un passeig únic i per una ciutat que ens enorgulleix com a catalans.

Temps de castells: Capgrossos, Sants i Màrtirs



Els castells els hem posat els Capgrossos i els Castellers de Sants. Els Màrtirs, Sants Màrtirs per ser més exactes, la gent de Vilassar. De Vilassar de Dalt, encara que l’adjectiu els hi agrada ben poc, també per ser més exacte.

I és que aquests dies la vila maresmenca celebra la Festa dels Sants Màrtirs i com cada any, i ja sembla tradició centenària, els Capgrossos hem anat a fer castells. Ens agraden aquestes actuacions a les places dels pobles i viles de la comarca on ens tracten com el que som: la colla local.

Aquest any a Vilassar de Dalt hem actuat amb els Castellers de Sants, una colla que ha començat fort i que ja el diumenge passat van tirar la clàssica de vuit: tres i quatre de vuit i torre de set. Avui han tornat. Amb no massa camises però amb una bona ajuda, que ha estat mútua dels mataronins, han repetit l’actuació. I com si d’una calca es tractés els Capgrossos hem tirat els mateixos castells i en el mateix ordre. Bons castells, amb una figuereta espectacular d’una dels dosos de la torre de set, amb bon ritme i bones mides.

Bon ambient a plaça i molt bones sensacions sobretot després d’un més que excel·lent assaig d’ahir dels Capgrossos que ja proven castells importants.

Marxem de plaça i els vilassarencs es disposen a repetir el ritual de tornar a tancar els Sants Màrtirs. Fins l’any vinent.