header-photo

Ras, curt i a la barraca




Amb aquestes paraules acostumo a acabar les meves intervencions a la Festa del Futbol. Algun any fins i tot ha estat, donada l’hora en la que em tocava parlar, la única frase del meu discurs. Aquest any també he acabat d’aquesta manera, però com sigui que la festa ha canviat de format i ja no hi ha sopar m’he pogut estendre una mica més.

Esportivament la temporada no ha estat precisament bona pel futbol mataroní, però això forma part de la pròpia dinàmica de la competició. El més important és que sapiguem consolidar estructures socials i esportives sòlides, clubs amb projecte i viabilitat econòmica. A l’esport les aventures s’acostumen a pagar i de manera molt cara. Exemples, desgraciadament, no ens falten. No es poden gastar els diners que no es tenen i menys encara els que mai es tindran.

Ara fa cinc anys que vaig llençar la idea d’un Pacte pel Futbol que fixés el full de ruta amb el que Ajuntament i clubs havíem de treballar en el futur. Un any després, també en una Festa del Futbol, varem signar el Pacte amb la majoria de clubs de futbol de la ciutat. Només dos varen decidir quedar-se al marge. Ara podem fer un cert balanç i veure com en els darrers tres anys hem destinat més de tres milions i mig d’euros en la instal·lació de gespes artificials en els camps de futbol de la ciutat: can Xalant, Rocafonda, Pla d’en Boet, Cirera, camp de futbol a set de Cirera i reposició del Carles Padrós. I per l’any vinent La Llàntia i reposició del Camí del Mig amb vuit-cents mil euros més. Tot un esforç importantíssim i sense igual en la història de la ciutat.

Caldrà ara redefinir els objectius, marcar-ne de nous, revisar les estructures i avançar en la cooperació entre clubs. El que importa és continuar treballant en l’extensió de la pràctica del futbol a la ciutat, augmentant el nombre de jugadors i jugadores, enfortint les entitats i millorant en la competició. I això en darrer terme i com a conseqüència de tot l’anterior.