header-photo

Quaranta anys després

Foto Sergio Ruíz

Aquesta setmana s’han complert els quaranta anys de la inauguració de l’autopista Montgat-Mataró. Com era d’esperar els mitjans de comunicació se n’han fet ressò i han escrit abundants articles sobre l’efemèride. Al marge de les opinions mediàtiques i d’alguns posicionaments electoralistes, tres coses són immediates de constatar. La primera és que si varen ser els pioners en pagar per passar per l’autopista, quaranta anys després mantenim el més que dubtós privilegi de ser els degans en el pagament d’autopista. La segona és que l’autopista ha estat molt positiva pel desenvolupament econòmic de la comarca, però que ha comportat alguns desequilibris territorials en forma d’urbanisme dispers i mobilitat obligada. La tercera que el model de mobilitat del Maresme està esgotat i necessita d’acords polítics urgents i d’inversions en forma d’infraestructures viàries, ferroviàries i de transport públic.

He escrit moltes vegades sobre la mobilitat del Maresme i aquests criteris els he traslladat a la Comissió de Mobilitat, amb representació dels partits polítics de la comarca, que està negociant amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. En aquests darrers mesos hem avançat de forma important i espero que puguem tancar un acord definitiu en les properes setmanes.

Amb motiu de l’aniversari de l’autopista alguns periodistes m’han preguntat que opino del debat sobre el peatge. Considero aquest debat simplista i que no va al fons del model de mobilitat del Maresme. Aquest és el debat principal i que cal definir amb urgència. Els peatges no són més que un dels temes que estan sobre la taula en la definició del model de mobilitat. És cert que no és un debat menor, que ens afecta econòmicament i també emocionalment. En definitiva que després de quaranta anys estem cansats de pagar. Per això cal bonificar, al menys fins que tinguem una via alternativa, de forma important els usuaris de la C-32 que siguin veïns de la comarca.

Alguna vegada he explicat que Mataró no vol tenir bones comunicacions per a facilitar que els mataronins i mataronines puguem anar millor a treballar a Barcelona, sinó precisament per a que no sigui necessari anar-hi. Senyal que les nostres empreses seran més competitives i mantindran i augmentaran una taxa d’autocontenció laboral que ja és de les més altes de la regió metropolitana.