header-photo

Retrobant Punsola


Foto HeNkY81

Escriure aquestes curtes ratlles és un bon motiu per rellegir algunes dels poemes d’en Josep Punsola. L’obra del poeta està present de forma permanent a la nostra ciutat i hom es troba sovint amb retalls dels seus poemes en nombrosos actes ciutadans. Perquè Josep Punsola és, abans de res, el poeta de Mataró. La ciutat en la que va néixer, viure i morir.

La Mataró de:

“Si vas néixer de la mar com la petxina
et voldria de la mar com vela blanca
oblidant-te un xic del fum que es despentina
i amb què el vers que em surt de dins se m’entrebanca”

La ciutat mediterrània, ventada per les marinades:

“Respirar les marinades!
Ales grans esbatanades;
Escampall de mar i sol;
Veles àgils desplegades
Que ens duen neguits d’alçades
i desig de llum i vol”

El neguit de les alçades. De Burriac:

“Sento el respir de la costa
que se m’entra pit endins;
amb cançons en l’or de posta
té estrofes de verd de pins”

Fins el Pedraforca:

!Abans que me’n torni, deixa
que adori les llums dels cims,
i la del teu, Pedraforca!”

La ciutat, el mar, la muntanya, el cosmos que Punsola va viure tal com escriu el seu gran amic Vicenç Arís:

“Sota el signe de l’amistat, podem dir que Punsola hi visqué tota la vida”

I Arcàdia, la bella Arcàdia:

“Era dolça, molt dolceta,
i pigada, pigadeta,
com les peres que té el juny”

La commemoració del seixantè aniversari de la mort d’en Punsola és una gran ocasió per retrobar la seva obra, per rellegir els seus poemes i per entendre les motivacions d’aquell grapat d’homes i dones, que en el seu temps i a la seva manera, també varen fer que Mataró sigui el que és:

“Sobre el nacre de conquilla endormiscada,
les anyades que t’emboiren t’han gravat
xemeneies i una roda esbojarrada
on figura el crit pompós que et diu: CIUTAT”