header-photo

L’economia de l’energia

Foto El País

Si les primeres decisions del flamant president Obama tenien a veure amb la ignomínia de Guantànamo, les immediates han tingut com a objectiu el llançament del que s’ha vingut a anomenar la “l’economia de l’energia”. Ho havia anunciat durant la campanya i els seus primers discursos com a president electe. Ho va tornar a ressaltar en la presa de possessió. Ara ho comença a fer realitat: “la política de la meva administració –diu Obama- estarà destinada a canviar la nostra dependència del petroli estranger amb la construcció d’una nova economia de l’energia que crearà milions de llocs de treball”.


El president es marca tres grans objectius. El primer seria recuperar el lideratge mundial amb una nova coalició climàtica que inclogui la Xina i la Índia, països que, com els Estats Units, no varen ratificar el protocol de Kioto. El segon seria capgirar la situació de dependència energètica dels americans que depenen en un cinquanta per cent del consum del petroli estranger. El tercer i més ambiciós seria donar un nou impuls a l’economia i crear milions de llocs de treball precisament en els sectors de l’energia i el medi ambient.


Un sector que, i a nivell del nostre país, genera milers de llocs de treball i centenars d’empreses que estan superant de manera satisfactòria els efectes de la crisi econòmica que ens afecta de manera global. Les empreses mediambientals catalanes han crescut un tres per cent i no han perdut llocs de treball. És tracta doncs d’una economia sòlida, impossible de deslocalitzar i que té un elevat valor afegit. Per alguns aquests sectors poden experimentar un creixement similar al que varen tenir les noves tecnologies de la comunicació a finals del segle passat. Caldrà, però, vigilar que no acabin en una altra bombolla.


De moment Obama combina atreviment amb pragmatisme: “nosaltres no negarem els fets, sinó que ens guiarem per ells”.