Mediambientalment les ciutats del segle XXI hauran de complir tres condicions: compactes, en xarxa i eficients. Compactes perquè el territori no és infinit, és pot reciclar i els espais lliures tenen valor en si mateix. En xarxa perquè hauran de cooperar entre elles, planificar juntes i treballar en claus superiors a estricte local. Eficients perquè hauran de gestionar correctament els fluxos energètics, d’aigua, residus i de mobilitat.
Les ciutats hauran de ser decisives des de la proximitat, amb capacitat d’influència real en els processos de presa de decisions. Totes les mesures mediambientals que es prenguin es desenvoluparan en el territori d’alguna ciutat o poble i tindran un impacte directe sobre el conjunt de la ciutadania. Ningú com els ajuntaments coneix el territori i les seves circumstàncies socials. Tampoc cap altre administració pot generar els nivells de complicitat amb els ciutadans imprescindibles per modificar de forma significativa els hàbits mediambientals de la població.
Aquest ha estat l’esquema de la meva intervenció en el debat sobre “Les ciutats del segle XXI” que dins del Congrés Nacional de Medi Ambient ha tingut lloc aquest migdia al Palau de Congressos de Madrid. Un debat de més de dues hores que ha introduït Carlos Hernandez Pezzi i en el que hem participat representants de diverses administracions.
Al marge de les opinions, absolutament estrafolàries, de la representant de Madrid doña Ana Botella (em podeu veure a la foto assegut al seu costat), hi ha hagut força coincidència en valorar com a desafortunada la gestió urbanística del sòl en els darrers quinze anys. “Se ha hecho un mal metabolismo del suelo en España” en paraules de Hernández Pezzi. “Quince años de crecimiento sostenido e insostenible”. També força coincidència, al marge de la Botella, en considerar les polítiques mediambientals com a estratègiques també en termes econòmics. Al final el convenciment que no és l’economia: és la política, amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada