header-photo

Amb els deures fets



Foto Quico Melero

Dipòsit Modernista de l'Escorxador de Mataró


Demà es celebra a Barcelona la Festa de l’Aigua. No sé si l’ambient està per gaire festes, però benvolguda sigui qualsevol iniciativa que ajudi a sensibilitzar, encara més, l’opinió pública davant la greu situació de sequera.

Honestament crec que a Mataró hem fet els deures i els hem fet bé. La prova és el baix consum domèstic –al voltant dels 106 litres per dia i persona- i el consum global per persona: 180 litres per dia. Molt lluny dels 230 litres per dia i persona que marca el nivell d’emergència. Mataró gasta un promig de 21.000 metres cúbics d’aigua cada dia, el que significa poc més de 7’5 hectòmetres cúbics a l’any. I això vol dir quasi 2’5 hectòmetres menys que fa trenta anys malgrat ser 20.000 habitants més. La substitució dels aforaments per comptadors, la renovació de la xarxa per a evitar les pèrdues i una bona política d’estalvi ens ha permès reduir el consum de forma significativa. Cal assenyalar que un 17% d’aquesta aigua prové de pous propis d’Aigües de Mataró i el 83% s’ha de comprar a Aigües Ter-Llobregat.

Però encara volem anar més lluny i per això ahir vaig plantejar al conseller Baltasar la necessitat de fer les millores necessàries en l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Mataró, per poder completar el procés de depuració que permeti reaprofitar els deu hectòmetres cúbics que anualment es llencen al mar sense acabar el procés complert de depuració. Tota aquesta aigua podria ser utilitzada per reg agrícola o bombejada aigües amunt de la Riera d’Argentona de manera que pogués recarregar l’aqüífer.

Tot això però no amaga la situació de gairebé emergència nacional –i això vol dir portar l’aigua d’on hi hagi- i la necessitat de buscar solucions definitives, superant dogmatismes que s’han demostrat absolutament inútils, que garanteixi el subministrament sense ensurts a l’àrea metropolitana de Barcelona. Caldrà reconèixer errors –d’alguns més que d’altres- i recuperar tot el temps perdut. Això o anar pensant en el Sant Crist gros.