L'avi. El PuntAmb la sensació d’estar vetllant les armes, enmig de tempestes que es poden emportar per davant anys i anys de treball, tres articles periodístics publicats en la premsa d’avui em fan concebre esperances que potser no tot està perdut i que alguns comencen a dir prou.
El primer article de la Rosa Culell a la seva tira a la contra de El Periódico: “Els que han tornat a ungir-se de la gràcia divina per, tot menyspreant la democràcia, imposar-nos la seva santa voluntat. Tots aquests. Fan por”.
El segon, del sempre lúcid Josep Pernau: Suspens en l’assignatura de Diàleg. També a El Periódico d’avui: “Hi ha paraules que pertanyen a unes èpoques i que s’associen amb unes cares. Un ciutadà que hagués tornat ahir d’un llarg viatge i que veiés als diaris la recomanació de diàleg i no de confrontació entre l’Església i part de la societat, formulada per l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, podia preguntar, preocupat: “Què ha passat? ¿Ja hi tornem?”.
El tercer, a La Vanguardia, un cada vegada més centrat Miquel Roca Junyent: “No será con mi voto con el que vayan a destruirse puentes de diálogo y escenarios de pacto”.
Tres articles per llegir i sobretot per pensar. I llegint el bloc d'en Bassas em trobo amb l'entrevista que avui l'Antoni Bassas ha fet a l'Enric Canet, escolapi i director del Casal d'Infants del Raval. Conec l'Enric dels anys setanta, de la meva època de Pineta on varem compartir il·lusions, projectes, treball. Ens veiem de quan en quan i avui em recomforta especialment sentir el que diu. Valent i ferm com quan recorria tot el llarg passadís de la casa dels escolapis a la vall de Pineta fent la vertical. Val la pena escoltar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada