header-photo

Una recerca permanent


Foto: Arxiu Diba

Aquest vespre s’ha celebrat al Teatre Monumental l’acte d’entrega dels XXVIII Premis per la Pau de l’Associació per a les Nacions Unides. La guardonada ha estat Miriam Makeba, la cantant i activista pels drets humans coneguda com a Mama Afrika.

En la meva intervenció he demanat excuses per tres petites incorreccions. La primera no cloure formalment l’acte i passar la responsabilitat als nois i noies de l’Agrupació Musical de l’IES Alexandre Satorras. La segona, no llegir l’escrit que portava preparat i deixar pas a les paraules improvisades però molt més emotives. La tercera, no entregar a la senyora Makeba els obsequis que teníem preparats. Per contra, i a l’acabar l’acte, l’he fet entrega d’una figura d’en Robafaves. Ho he volgut explicar. Si la Pau és una recerca permanent –com ens ha recordat la Núria Parlon en llegir el manifest preparat pel grup d’Ajuntaments per la Pau- a Mataró de ben petits aprenem a cridar: No n’hi ha prou. I això es fa extensiu molt més enllà de les dormides dels gegants per traslladar-ho al compromís per la Pau. Per la Pau, la Justícia i la Llibertat, tres conceptes absolutament indissociables. Per això el canvi de regal.