Peridis ha popularitzat els ninots del raca-raca en les seves vinyetes diàries a El País. Incansables els raca-raca, dirigits per l’Ibarretxe sota l’atenta vigilància d’Arzallus, no paren mai amb la seva cançoneta.
Ahir, però, els raca-raca es van treure la txapela i amb barretina i boina es van personar en el Congrés de Diputats. Per enèsima vegada, fins a l’últim sospir de la legislatura, el Partit Popular ha intentat treure profit de la lluita antiterrorista. I aquesta vegada ERC ha entrat al drap de manera decidida. La pugna dialèctica entre en Joan Tardà i l’inefable Zaplana ens ha tornar a deparar un espectacle propi de “Escenas de matrimonio”. Desqualificacions personals i polítiques, sal gruixuda en forma de “y tu mas”, per escenificar un vodevil en el que els dos protagonistes no solament s'autoalimenten sinó que es necessiten de forma mútua.
Una dinàmica, i ho saben tant al PP com a ERC, que motiva les seves bases i possiblement una part dels seus electors i per això es busquen les pessigolles. Importa poc el lamentable espectacle, el desprestigi de la política, el desencís de la ciutadania si s’arrepleguen alguns vots. Serveixi com atenuant d’ERC que ells no van iniciar la bronca encara que es van apuntar, pel que sembla, de forma entusiasta i aplicant la dita de “no deixar-se emmascarar per una paella bruta”.
El raca-raca d’uns contra el rac-raca dels altres. Mentre tant la resta mirant-s’ho entre atònits i resignats. País, que diria en aquest cas en Forges. I serveixi també de consol el pensar que “en todos sitios cuecen habas”. No cal més que llegir les darreres declaracions de l’Hugo Chavez i el seu raca-raca particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada