Llegeixo a El Periódico que ahir el Parlament de Catalunya va rebutjar la proposta de llei sobre ensenyament bilingüe que va presentar Francisco Caja. El senyor Caja és el president de CCC. Encara que sembli un sarcasme, CCC són les sigles de Convivencia Cívica Catalana, una entitat dedicada fonamentalment a denunciar les suposades discriminacions que pateixen els ciutadans castellanoparlants a Catalunya. Aquesta entitat lògicament va blasmar fortament l’Estatut, acusant-lo de tot tipus de malvestats. Ara curiosament ha pogut fer la proposta de llei que ahir va ser rebutjada, acollint-se al text estatutari que permet la presentació a la cambra catalana d’iniciatives legislatives populars que vinguin avalades per 50.000 vots. De fet això també passa amb els que votaren no a l’Estatut i ara en reclamen la seva immediata aplicació.
El tema però, que planteja en Caja és d’aquell que cansa per la insistència malgrat les reiterades mostres de la ciutadania contraries a les tesis de CCC i altres grups de similars intencions i ideologia. La vinculació entre immersió lingüística i fracàs escolar no suporta cap anàlisi seriós i no existeix cap estudi solvent que ho vinculi directament. Però a més representa un atac de gran profunditat contra la convivència civil al nostre país, precisament allò que diuen pretedre els impulsors de la iniciativa. El model d’immersió ha garantit que tots els nens i nenes de Catalunya dominin les dues llengües oficials del país. L’ús que en facin posteriorment si que depèn única i exclusivament d’una decisió personal. La no segregació dels escolar per raons lingüístiques ha estat fonamental, i ho continua sent, per garantir la cohesió social del país. Altres models existents en comunitats bilingües com la nostra mostren problemes de segregació molt greus que en cap cas ens podem permetre. I seria bo i una mostra de responsabilitat important que temes com aquest deixessin de ser utilitzats políticament.
És cert que en general els governs espanyols de torn no han sabut fer de la defensa i promoció de les llengües minoritàries un assumpte d’estat, però també és cert que la dreta ha tingut sempre una actitud bel·ligerant i electoralista del tema, utilitzant-lo com a arma política sense cap mena d’escrúpols i posant en seriós perill la convivència. La qual cosa no es pot dir dels govern d’esquerres encara que els hi sàpiga greu als qui volen posar tots els partits espanyols en el mateix sac. Sortosament la societat catalana ha demostrat un grau important de maduresa i cohesió en aquest tema i mai s’ha deixat entabanar per cants de sirenes que el que pretenen és quelcom més inconfessable. Mireu si no l’enquesta que s’ha empescat el diari El Mundo, quina casualitat, just quan es presentava la proposta de CCC al Parlament i en la que per suposat podeu participar amb el vostre vot.
El tema però, que planteja en Caja és d’aquell que cansa per la insistència malgrat les reiterades mostres de la ciutadania contraries a les tesis de CCC i altres grups de similars intencions i ideologia. La vinculació entre immersió lingüística i fracàs escolar no suporta cap anàlisi seriós i no existeix cap estudi solvent que ho vinculi directament. Però a més representa un atac de gran profunditat contra la convivència civil al nostre país, precisament allò que diuen pretedre els impulsors de la iniciativa. El model d’immersió ha garantit que tots els nens i nenes de Catalunya dominin les dues llengües oficials del país. L’ús que en facin posteriorment si que depèn única i exclusivament d’una decisió personal. La no segregació dels escolar per raons lingüístiques ha estat fonamental, i ho continua sent, per garantir la cohesió social del país. Altres models existents en comunitats bilingües com la nostra mostren problemes de segregació molt greus que en cap cas ens podem permetre. I seria bo i una mostra de responsabilitat important que temes com aquest deixessin de ser utilitzats políticament.
És cert que en general els governs espanyols de torn no han sabut fer de la defensa i promoció de les llengües minoritàries un assumpte d’estat, però també és cert que la dreta ha tingut sempre una actitud bel·ligerant i electoralista del tema, utilitzant-lo com a arma política sense cap mena d’escrúpols i posant en seriós perill la convivència. La qual cosa no es pot dir dels govern d’esquerres encara que els hi sàpiga greu als qui volen posar tots els partits espanyols en el mateix sac. Sortosament la societat catalana ha demostrat un grau important de maduresa i cohesió en aquest tema i mai s’ha deixat entabanar per cants de sirenes que el que pretenen és quelcom més inconfessable. Mireu si no l’enquesta que s’ha empescat el diari El Mundo, quina casualitat, just quan es presentava la proposta de CCC al Parlament i en la que per suposat podeu participar amb el vostre vot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada