Inasequibles al desaliento

Foto Santiago Carregui

La notícia del dia ha estat la sentència del judici per l’atemptat del 11-M a Madrid. Res a comentar sobre la sentència. Com sempre passa amb aquestes coses cal observar les reaccions que produeix. De satisfacció natural en el govern i de “surt com puguis de l’embolic” per part del Partit Popular. I es que l’embolic que va muntar el PP i la seva cort mediàtica abonant la teoria de la conspiració és dels que passarà als annals de la història.

No dubtaré pas de la sinceritat de Mariano Rajoy quan diu: “Quiero reiterar nuestro recuerdo a las víctimas, a sus familias y a sus amigos. Ellos han padecido en primera persona el golpe del terrorismo, pero deben saber que el conjunto de la sociedad española y sus corazones están hoy y estarán siempre con ellos”.

Tampoc dubtaré de la seva sinceritat quan diu que respectarà la sentència. Podia ser d’una altra manera?. Sembla força obvi que no. Com igualment obvia és la referència al fet que els culpables foren detinguts ràpidament. No era aquesta l’obligació del govern i de la policia?. S’ha oblidat Rajoy dels molts dubtes que han anat posant a l’actuació de la policia inclús quan encara governaven?. El jutge Bermúdez ha deixat ben clar que l’actuació policial va ser impecable.

Per tant el comunicat llegit pel líder popular res no aporta i oblida algunes coses prou importants. Primer no hi ha ni el més mínim senyal d’autocrítica pel que va passar en les hores immediatament posteriors a l’atemptat. Cap retret a l’actuació i a les paraules del president Aznar i del ministre Acebes. Han oblidat les pressions a les ambaixades i les trucades als mitjans de comunicació per abonar la autoria d’ETA?. S’han esborrat de les videoteques les imatges de les rodes de premsa d’Acebes insistint en la banda terrorista?. Escolteu el que deia ahir mateix en Daniel Sirera a RAC1. Per cert ha demanat ja disculpes?. En Francesc Vendrell ha estat molt més honest.

Cap autocrítica tampoc a tot el sidral posterior. El “sostenido y no enmendallo” argument de la connexió entre etarres i islamistes que la sentència d’avui ha desmuntat de manera absoluta. Més aviat Rajoy deixa encara una escletxa oberta al dubte quan insisteix en “seguiremos apoyando cualquier otra (investigación) que permita avanzar sin límites en la acción de la justícia”. Les declaracions dels líders populars qüestionant-ho tot, posant en dubte les línies d’investigació i el treball judicial, les editorials dels diaris afins, tot sembla pels populars no haver existit mai. Les manifestacions dels “Peones negros” varen existir?. Curiosament la seva pàgina web no s’actualitza des de fa dies. No té raó en Labordeta quan reclama excuses dels populars per haver titllat de miserables els qui dubtaven de l’autoria etarra?.

Perquè com diu Antonio Miguel Utrera, víctima de l’atemptat: “qué van a decir ahora”. Quina teoria i quins arguments faran servir per evitar assumir responsabilitats?. La factoria Acebes, Zaplana i Martínez Pujalte ja hi deu estar treballant a preu fet. Inasequibles al desaliento.

Perquè el més greu, malgrat ser-ho i molt, no han estat els fets. El més greu és la continua voluntat del Partit Popular d’utilitzar el terrorisme en benefici partidista, quelcom inèdit en qualsevol país occidental. Aquest és l’autèntic problema i res sembla indicar que els pupils d’Aznar i Rajoy tinguin cap intenció de canviar de guió. Inassequibles al desànim o “gloria y figura” que diria el castís.