header-photo

Como que no, señor Zaplana




Foto El País


Como que no, que no nos lo creemos. Ahir, contràriament al que acostumo a fer, fent zapping vaig entretenir-me en el programa 59 segons. Hi havia en Zaplana i alguns altres personatges. I em vaig entretenir pel que deia, i sobretot per com ho deia, el dirigent popular. Abundava en la seva tesi, repetida els darrers dies, sobre la suposada connivència de la gent d’esquerres d’aquest país amb el franquisme. I ho deia amb sense ni tan sols enrojolar-se una mica i arribant a dir que desconeixia les declaracions d’en Mayor Oreja d’aquesta mateixa setmana. Convençut o gran farsant? Si ho deia convençut aquest senyor té un problema molt greu de percepció de la realitat. Si estava fent el farsant aleshores té un problema greu de credibilitat. Per què es poden dir coses, es poden mantenir posicionaments polítics diversos, però el que no es pot fer és intentar fer passar bou per bèstia grossa.

No es tracta ara de fer una investigació sobre el pedigrí democràtic dels espanyols i espanyoles, ni tan sols de passar comptes, però el sentit comú i el record d’una història força recent no resisteix la tesi d’en Zaplana de presentar els líders populars com a campions de la democràcia i a la resta com a uns venuts de la dictadura. Segur que al PP hi ha de tot com a tot arreu -fins hi tot excomunistes com en Piquè- però la seva majoria sociològica té molt poc a veure amb els moviments polítics que lluitaren contra el franquisme. I cal reconèixer que una de les virtuts del Partit Popular ha estat en absorbir dins de les seves files molts franquistes i convertir-los en demòcrates. Només per això ja mereixen un respecte i un reconeixement polític. Però una cosa no exclou l'altra.

Algú va escriure alguna vegada que en la fugida cap a endavant del PP, arribaria el dia que es manifestarien contra la guerra d’Iraq. És possible. Però el que seria encara més inversemblant és que es manifestessin contra el franquisme. Vaja que no m’imagino en Mayor Oreja darrera una pancarta condemnant el general Franco. En Zaplana darrera segons quina bandera costa poc d’imaginar, només cal mirar-ho. O també dirà que no l’ha vist aquesta foto? O aquesta altra d'en Fraga al costat d'en Franco?.

I és que sovint les coses no són com es volen fer veure. O sí?

1 comentari:

Izan ha dit...

He tingut la sort, diverses vegades, de poder estar al Congrés dels Diputats i veure com es desenvolupa l'acció política en el nivell de l'Estat. ( des de la perspectiva del visitant convidat ocasional).
Però com observador, i com persona que som, ens acostumen a quedar en els petits detalls i allò que més ens crida l'atenció. Aquest és el fet de la meva primera visita, on em va cridar l'atenció, i va ser motiu de converses posteriors, de l'actitut expressa del senyor Zaplana al Congrés.
Jo no m'imagino a un regidor de l'oposició fent una pregunta a l'Alcalde ( en aquest cas era la Vice-presidenta del Govern) i un cop se li contesta, el regidor ( en aquest cas sr. Zaplana) s'aixequi i es posi a xerrar pel mòvil dintre de la sala de plens i en veu alta. El primer que se m'acut és malaeducació. Però quan es fa el mateix en segona intervenció ja em fa dubtar si té altre tipus d'etiqueta, o algun problema a que una dóna o algú li repliqui. Despotisme, tendencionisme, no ho sé, però està clar que el sr. Zaplana és tot un personatge, i si és mentider o no, ens reservem el dubte, però és evident que té un problema elemental de Formes i d'Educació.

Una abraçada.

Jordi