header-photo

La Mercè amb visió mataronina



Aquesta tarda, i per invitació de l’alcalde de Barcelona, he assistit des del balcó de l’Ajuntament a la cercavila de les festes de la Mercè. El motiu, la participació de les comparses festives de Mataró en la cercavila dedicada aquest any a la Mediterrània. Junt amb els gegants i l’àliga de Barcelona s’han trobat colles de Premià de Dalt i de Mar, de Calella, de Tordera, de Sardenya, del Magreb, de Sicília, de Mallorca. I l’àliga, la família Robafaves, el Drac i el Dragalió de Mataró.

Amb tots aquests ingredients havia de sortir una cercavila de gran potència, però la realitat ha estat ben diferent. Espectacular sí, però sense el ritme al que estem acostumats a Mataró. L’espai, la plaça de Sant Jaume, esdevé massa gran malgrat que s’ha omplert de gom a gom. La gent, que s’ho ha passat bé i ha aplaudit generosament, no assoleix el grau de comunió amb les figures que es dona a la Riera. Una prova evident és el grau de conservació dels domassos del balcó; ni una sola cremada que testifiqui una càrrega momerotera, o similar, com Déu mana. Per cert que les momerotes no hi eren per raons de seguretat amb el foc.

Tot plegat fa pensar que, en això de les festes populars, els de Mataró ens ho mirem amb ulls massa mataronins. O si ho voleu d’una altra manera, amb ulls massa santeros.