El perro guardián del caserío

Foto Santos Cirilo

Molt interessant entrevista d’Antonia Iglesias a Xabier Arzalluz a El País d’ahir. El vell dirigent nacionalista demostra, malgrat avisar que està en fase de “desguace”, que potser ja no és “el perro guardian del caserío”, però que continua amb tenint idees pròpies sobre la realitat política del País Basc i que les expressa sense gaires embuts.

Contundent amb la política actual de la direcció del PNB i especialment amb Josu Jon Imaz. El possibilisme de l’actual dirigent xoca frontalment amb l’actitud radical d’Arzallus. Ben al contrari expressa, i en vàries ocasions, el seu suport a la política del lehendakari Ibarretxe i a la idea d’un referèndum. Un referèndum que serviria segons la seva opinió per saber si hi ha un solució de convivència o de no convivència. No aclareix aquests termes i ens deixa amb el dubte del que passaria si sortís un posicionament a les urnes contrari a les tesis d’Ibarretxe. Hi hauria o no hi hauria, aleshores, convivència possible?. I exactament a l’inrèves, encara que aleshores la pilota estaria a Madrid. Tot plegat massa arriscat com per avançar per aquesta línia sinó es clarifiquen, per part de tothom, les regles del joc.

Anima Arzalluz, al president Rodríguez Zapatero, a intentar un nou període de diàleg amb ETA i no estalvia crítiques al PP a qui acusa clarament de posicionar-se en contra de la negociació amb la banda terrorista per raons d’oportunisme polític.

Però és en les seves opinions sobre ETA on Arzalluz demostra realment el seu tarannà polític. Com quan accepta el seu desengany amb els terroristes pel fet de sentir-se enganyat: “Y yo hasta entonces creía que ETA no mentía, entre vascos, quizá sea un cierto orgullo que tenemos de no mentir y de atenernos al pacto”. Curiosa, per no dir molt limitada, versió de la realitat del món.