L’any passat varem celebrar els 10 anys d’existència del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. Enguany celebrem el 10è aniversari de la Nit de la Solidaritat. Un esdeveniment, que va néixer modestament i impulsat pel propi Consell, i que ja es troba plenament consolidat en el calendari de la ciutat.
Va néixer, ho explica clarament en Sheriffo en el vídeo que es va repartir, per atendre la necessitat d’explicar a la ciutadania el que a Mataró s’estava fent en matèria de Solidaritat i Cooperació Internacional. Es cercava la sensibilització i la complicitat dels màxims de ciutadans possibles. Em sembla que els objectius han estat plenament assolits.
Felicitats al Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació per aquest aniversari i per la seva feina.
Al llarg d’aquests anys hem tingut la fortuna d’escoltar persones importants, enguany a Bernard Cassen, i molt significatives que ens han fet reflexionar sobre les politiques de solidaritat i cooperació que calia, i podíem, impulsar des de la nostra ciutat. Els resultats estan recollits en les memòries anuals que s’ha anat editant.
Deu anys donen per tenir suficient perspectiva històrica. Per tant tenim un coneixement i hem teixit una xarxa solidària molt potent. Amb l’administració fent la seva feina, però sobretot amb el compromís i la implicació de persones i entitats.
Només cal donar una ullada a la memòria d’aquest any per adonar-se de la diversitat de projectes, i per tant de sensibilitats, treball i il·lusió, que hi ha darrera de tots aquests projectes.
Algú, en alguna ocasió, ens ha posat com exemple de ciutat solidària. Sincerament crec que és cert. Però també crec que cal estar contínuament replantejant-se les coses, les polítiques i els objectius. Podríem cometre l’error de pensar que això que estem fem és el que caldrà continuar fent. El món canvia, i d’una manera ràpida i global, i per això ens caldrà replantejar polítiques, actituds i programes. I caldrà fer-ho a mesura que canviïn les circumstàncies internacionals, però també a mesura que canvien les nostres pròpies circumstàncies. Per això la Nit de la Solidaritat ha de servir per passar comptes, per sensibilitzar la població, però també per repensar els objectius. Per fer-nos dubtar del que fem i posar-nos el neguit dels nous reptes.
No hi ha model possible, pot haver-hi criteris i prioritats, però tenim l’obligació de tornar a qüestionar les coses, a repensar-les i a situar-nos davant les noves realitats. Només amb imaginació, amb ambició fins i tot, podrem avançar.
Si un altre món és possible, caldrà fer-lo possible. Des del seny que faci falta, però amb el punt d’atreviment de la rauxa.
Us encoratjo a, des de les entitats i des del propi Consell, marcar-nos nous reptes, a fixar nous objectius. A continuar obrint Mataró al món. A un món canviat i des d’una ciutat, la nostra, també canviant.
Gràcies per la vostra atenció i sobretot moltes gràcies pel vostre treball i compromís.
Text de la meva intervenció en la X Nit de la Solidaritat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada