Foto Quico MeleroSanta Maria, com en les grans ocasions, plena a vessar. Algú comentava que no era de goma i ja no es podia estirar més. L’ocasió ho mereixia i de manera doble. Concert del cor de Gospel Sons i beneficis per Mans Unides que promou el Grup Tercer Món de Mataró.
El concert d’aquesta és fruit de dues circumstàncies molt concretes: la creació de la Casa de la Música Popular i el Cicle de Músiques Tranquil·les. Costa entendre les reticències d’alguns, que per altra banda pregonen la privatització de la cultura local, contra aquesta iniciativa de col·laboració entre l’administració pública i la societat civil que és la Casa de la Música Popular. Pot-ser es que no els hi agrada el Gospel i prefereixen altres músiques?
Encara que precisament de tranquil no qualificaria el concert d’avui. Magnífic, sí.
D’aquells que fan vibrar els cantants i els espectadors. Sempre m’he preguntat qui s’ho passa millor en un concert de gospel, els cantants o els espectadors? Veient les cares de la gent i els aplaudiments, sembla evident que tothom. Perquè m’agrada el gospel, l’escolto de manera habitual i haig de confessar que m’agradaria cantar-ne. Només dos problemes. Un difícil, la manca de temps. L’altre impossible, les meves limitadíssimes capacitats musicals.
Felicitats i gràcies a tota la gent que va fer que Santa Maria s’hagi omplert. M’agradaria saber que les safates amb els donatius de la gent per Mans Unides, també s’han omplert.
El concert d’aquesta és fruit de dues circumstàncies molt concretes: la creació de la Casa de la Música Popular i el Cicle de Músiques Tranquil·les. Costa entendre les reticències d’alguns, que per altra banda pregonen la privatització de la cultura local, contra aquesta iniciativa de col·laboració entre l’administració pública i la societat civil que és la Casa de la Música Popular. Pot-ser es que no els hi agrada el Gospel i prefereixen altres músiques?
Encara que precisament de tranquil no qualificaria el concert d’avui. Magnífic, sí.
D’aquells que fan vibrar els cantants i els espectadors. Sempre m’he preguntat qui s’ho passa millor en un concert de gospel, els cantants o els espectadors? Veient les cares de la gent i els aplaudiments, sembla evident que tothom. Perquè m’agrada el gospel, l’escolto de manera habitual i haig de confessar que m’agradaria cantar-ne. Només dos problemes. Un difícil, la manca de temps. L’altre impossible, les meves limitadíssimes capacitats musicals.
Felicitats i gràcies a tota la gent que va fer que Santa Maria s’hagi omplert. M’agradaria saber que les safates amb els donatius de la gent per Mans Unides, també s’han omplert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada