Unanimitat

Foto El País.es

Unanimitat la que han demostrat avui tots els grups parlamentaris al Congrés de Diputats, en rebutjar les teories conspiratives del PP. No acostuma a passar que els portaveus dels grups facin una roda de premsa conjunta però la situació necessitava una resposta unànime i contundent. El Partit Popular, tal com deia Enrique Gil Calvo el dilluns en El País, sembla entregat a un negacionisme idèntic al de López Obrador a Mèxic.

Els populars haurien d’haver aprés de la pròpia experiència que és molt difícil que tothom estigui equivocat i sentir-se posseïdors de la veritat absoluta. Ja els hi va passar amb la guerra de l’Iraq. No varen creure que els milions de manifestant en els carrers de les grans ciutats espanyoles eren molt més que una maniobra del PSOE. Enrocats en la supèrbia de la majoria absoluta adoptaren una posició d’autisme social que els va portar a l’oposició.

Creure que podien falsejar la realitat dels fets de l’11 M fou decisiu per a perdre les eleccions i el govern. Ara, sense esmena aparent, continuen mantenint contra tothom la teoria de la gran conspiració. No aporten cap més prova que les contradictòries declaracions d’un delinqüent comú. Fins i tot Piqué –ja veurem quan triguen a fer-lo rectificar- reconeix que no es pot donar crèdit a les declaracions d’aquest individu i fer de l’11M l’eix central de l’acció política del Partit Popular.

I és que els líders populars viuen repassant la moviola. Desactivat el tema Estatut de Catalunya, encara que hagin tingut la darrera satisfacció de la mà del defensor del poble, busquen desesperadament el reflex dels seus propis errors en l’actuació del govern socialista. Pretenen convertir els incendis de Galícia en un nou Prestige, la missió d’interposició del Líban en un nou Iraq. Fins i tot varen intentar convertir els morts de l’incendi de Guadalajara en un nou Yakolev. El fet que els principals responsables –Aznar, Acebes, Trillo, el propi Rajoy – de tots aquells monumentals errors continuïn conformant la cúpula dels populars no els ajuda gens ni mica a sortir de l’atzucac en el que s’han ficat.

No és creïble que tota la resta de partits polítics, els responsables policials, els jutges i sobretot l’opinió pública i una bona part de la publicada, estiguin equivocats. Equivocats al mateix temps i sobre el mateix. Per això, al final, són necessàries aquestes unanimitats que posin fre a la bola de neu amb la que els populars estaven disposats a anorrear la credibilitat de les institucions de l’Estat.