header-photo

El monument desconegut


Foto Sergio Ruíz

D’aquesta manera, els Amics de l’Orgue de Santa Maria, han titulat el fulletó que ahir repartien a l’entrada del concert d’orgue que es va celebrar a la basílica mataronina. Amb l’església plena com poques vegades, en Raúl Prieto ens va oferir un sensacional concert. Peces de Duruflé, Lizt i Guilmant per treure a l’orgue totes les seves possibilitats musicals.

En Raúl viu per l’orgue. Organista de la Mercè de Barcelona, és un enamorat de l’orgue de Santa Maria i s’ha entestat en una campanya de restauració i dinamització d’aquest monument desconegut que mereix tot el suport i reconeixement. Hem parlat vàries vegades i aquest any ha estat de treball intens, amb visites d’orgueners, per fer una diagnosi de l’estat d’orgue, quantificar el cost de la restauració i planificar-la. Al mateix temps s’ha impulsat la creació de l’Associació “Jaume Isern” d’Amics de l’Orgue de Santa Maria que vol aconseguir la implicació ciutadana en el procés de restauració i en la dinamització d’aquest extraordinari instrument musical. Per una modesta quantitat de 10 € anuals tothom pot participar en aquesta associació i contribuir-ne a la recuperació.

L’orgue de Santa Maria de Mataró és l’orgue mecànic més gran de Catalunya. Amb una monumental façana de l’alçada de tres pisos i d’una gran importància històrica. Construït al 1927 seguint els canons dels orgues romàntics , va poder ser salvat de la crema d’orgues de la guerra civil espanyola, i fou restaurat els anys setanta. De grans dimensions, té cinc teclats i tubs de fins a cinc metres d’alçada. Capaç d’atronar la immensa nau de Santa Maria amb els tubs de “la batalla” i de fer-nos sentir els sons, gairebé inaudibles, de les flautes del quart teclat.

El magnífic concert d’ahir amb una gran resposta per part de la ciutadania, la tossuderia d’en Raúl, el treball de l’Associació, el suport de Capgrós, i la implicació d’empreses i institucions ha de permetre recuperar plenament aquest joia, que Santa Maria amaga entre les seves, quasi mil·lenàries, parets.