header-photo

Antoni Sors, la passió per la muntanya



Foto FEEC


Aquesta tarda hem inaugurat un monument en homenatge i record a l’Antoni Sors. Es troba situat a la placeta que porta el nom del desaparegut alpinista al Parc Central de Mataró.

L’arquitecte municipal Dolors Periel ha dissenyat un senzill monument que, en acer corten, reprodueix la silueta de la muntanya més alta del planeta. A terra, sobre una placa d’acer s’han escrit unes frases del propi Sors. Són un fragment de les dues llargues cartes que va escriure als companys de l’Agrupació Científico Excursionista de Mataró i que van ser publicades a “Cingles”, el butlletí de l’entitat.

La primera des del camp III a 6.500 metres d’alçada, datada del 17 d’agost: La segona, de data 23 de setembre, la va escriure després de fer cim i tornar a Catalunya, durant les llargues sessions en la càmera de descompressió on es recuperava de l’alçada.

“Les muntanyes són unes deeses capricioses que als alpinistes ens oposen barreres com el vent o la neu i altres vegades es queden per sempre amb els millors dels muntanyencs”

En Sors no era especialment afeccionat a escriure i aquestes dues cartes són dels pocs escrits que es conserven del muntanyenc mort al Lhotse Shar l’any 1987. La seva vida va ser una gran passió per la muntanya.

Aquest capvespre ens hem aplegat un grapat d’amics d’en Toni Sors. L’alcalde de Sant Vicenç de Montalt, en Lluís Bisbal, que ha vingut acompanyat del gegantó que reprodueix la figura d’en Sors. I molts dels companys de l’Agrupació que el varen conèixer de molt jove. És coneguda l’anècdota d’en Sors preguntant a un policia local on era el local dels Científics el primer dia que va posar els peus en la vella baluerna del Cercle Catòlic a la Riera.

Amb aquest monument, la ciutat salda el deute que tenia amb la figura de l’Antoni Sors i ho hem fet precisament avui, un 28 d’agost, vint-i-un anys després que a l’Everest onegés un petit banderí de l’Agrupació Científico Excursionista de Mataró. Una fita per l’esport de Mataró només igualada amb l’ascens al Lhotse Shar, tres anys després de la tragèdia que va costar la vida a en Sors, l’Escalera, en Porras i en Quiñones.