Acabo d’arribar d’Isla Cristina, la població de la província de Huelva fundada per pescadors mataronins ara fa 250 anys. La història d’Isla Cristina comença amb el terratrèmol de Lisboa de l’any 1775, que va destruir la capital portuguesa i va modificar la costa atlàntica amb l’aparició, entre d’altres, de la illa que inicialment es va dir La Figuereta. Els pescadors catalans, que baixaven a pescar fins aquells caladors, varen acabar instal·lant-s’hi definitivament. El primer veí que es va establir de forma permanent va ser el mataroní Josep Faneca. Aquest cognom, i d’altres com Cabot, Pascual, Coll, Grau, Llavina, Roselló, etc., són encara comuns a Isla Cristina. Ho explica molt bé mossén Mirabet en un deliciós llibret: ”Sobre la fundación y progresos de la Real Isla de La Higuerita”.
Aquest matí, a bord del pailebot Santa Eulàlia, que ha navegat des de Mataró fins Isla Cristina, he explicat la paradoxal circumstància que un alcalde de Mataró, fill i net d’andalusos, representi la nostra ciutat en una població andalusa fundada per catalans. Els hi explicat que la història cal llegir-la sencera i que la mar mai separa, sinó que uneix els pobles de les seves ribes.
Isla Cristina, població fillola de Mataró, és avui una pròspera ciutat atlàntica i, amb paraules del seu alcalde, ànima mediterrània que ha heredat l’esperit treballador i emprenedor dels seus origens catalans. La seva llotja pesquera és una de les més actives d’Andalusia, amb més de 300 vaixells i una indústria conservera de primer ordre. Avui mateix ho he pogut comprovar a la Feria Andaluza del Mar que ha inaugurat el Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Junta d’Andalusia. Les possibilitats de creixement del sector turístic de la zona, anomenada Costa de la Luz, també són molt grans.
Avui, quan hissàvem conjuntament, en el pal major del Santa Eulàlia, les banderes d’Isla Cristina i de Mataró, hem visualitzat, no només dos-cent-cinquanta anys d’història comuna, sinó també el desig de mantenir i aprofundir les relacions entre les dues ciutats. Per cert, a Isla Cristina podeu demanar coca a qualsevol restaurant sense que ningú us miri malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada