header-photo

En la mort de Marta Mata


Foto El Pais.es
Avui ha estat un dia de sentiments contradictoris i molt relacionats amb l’educació. A mig matí, m’ha estat comunicada la mort de la Marta Mata. Sabia de la seva malaltia però no m’esperava un desenllaç d’aquest tipus. Amb la Marta desapareix una figura cabdal de la pedagogia catalana del segle XX. Si, com diuen alguns, la política és pedagogia, Marta Mata, ho ha representat millor que ningú. Compromesa amb l’educació i compromesa amb el país. Compromesa pedagògicament i compromesa políticament. La seva capacitat per engrescar, per il·lusionar per nous projectes ha estat enorme. Només comparable amb la seva capacitat de treball i la seva immensa honestedat. Ara feia temps que no tenia l’oportunitat de xerrar amb ella més enllà d’alguna ràpida salutació en algun acte del partit i alguna carta creuada amb motiu del seu nomenament com a presidenta del Consell Escolar de l’Estat. En Ricard Aymerich, president dels Moviments de Renovació Pedagògica li dedica un emotiu escrit al Capgros.com.
Deia que avui ha estat un dia de sentiments contradictoris. Al matí hem visitat les obres de la nova escola Anxaneta. Al solar que ocupava la vella “casa-cuartel” de la Guàrdia Civil, a l’Havana, s’aixeca i en un estat molt avançat de construcció l’edifici que ha de substituir els espais actuals del camí Ral i del Ravalet de l’escola Anxaneta. Quan l’any 1995 vaig entrar de regidor d’Educació ja vaig treballar per aconseguir una nova escola. Fins i tot firmàrem un conveni per situar-la al carrer Puigblanch. No va ser possible. Per casualitats de la vida, i com a regidor de Seguretat, vaig participar molt directament en el procés de desplegament dels Mossos d’Esquadra a Mataró i la consegüent marxa de la Guàrdia Civil. Com a regidor d’obres em va tocar encarregar el projecte de la nova escola. Ara les obres es troben avançades i, si res no ho impedeix, esperem poder fer el trasllat dels nens i nenes de l’Anxaneta durant aquest any.
Al migdia he rebut dues mestres, per casualitat també de l’Anxaneta, que es jubilen. S’han estranyat que l’alcalde les hagi rebut. És un costum que conservo de la meva època de regidor d’Educació i que com alcalde he recuperat. És tracta de reconèixer la feina feta en un camp tan essencial com l’educació dels nois i noies.
Al vespre he assistit a l’acte inaugural de la XXVIIena edició de l’Escola d’Estiu que organitza el Moviment Educatiu del Maresme. Des d’aquelles Jornades Pedagògiques de finals dels anys setanta fins l’edició d’enguany moltes coses han canviat a la ciutat i l’educació. La conferència inaugural d’en Sebastià Serrano ha tingut un títol prou suggeridor: Comunicació i benestar. Suggeridor i ben escaient pel tema central de l’Escola d’Estiu d’aquest any: Aprèn a cuidar-te. A l’acabar l’acte he demanat als assistents, que omplien de gom a gom la sala d’actes de can Palauet, que donin recolzament a la petició, que demà formalitzaré oficialment al conseller d’Educació, de posar el nom de Marta Mata a una de les noves escoles de Mataró