Bloc de campanya -7-

Dimecres, 7 de juny
Ahir acte del PSC al Camí de la Serra amb en Roberto Labandera, el primer diputat del Parlament de Catalunya d’origen uruguaià. No pot estar-se de recordar la relació entre la seva ciutat, Montevideo, i Mataró a través de la figura de Torres García. La feina de sempre: anar explicant l’Estatut, posant èmfasi en aquells temes més interessants i que representen avenços importants pel país. Explicant el que suposa un “sí” massiu i el que pot suposar un “sí” escarransit. Podeu trobar la crònica de l’acte al web del PSC i al bloc de la Núria Aguilar un post sobre les activitats de suport a l’Estatut dels militants socialistes de Mataró.
La nova bronca organitzada pel PP acapara una bona part de l’atenció dels columnistes dels diaris. Malgrat tot trobo un parell de bons articles sobre l’Estatut que vull comentar. El primer a El País. El signa en Miquel Caminal, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. Amb el títol: “Balance final del Estatuto” fa algunes reflexions sobre el text estatutari que em sorprenen agradablement. Sobre el desenvolupament de la Constitució i la construcció de l’Estat de les autonomies en un sentit federal, fent compatible la simetria amb l’asimetria, la multilateralitat amb la bilateralitat. Malgrat que lamenta que en un Estatut conceptualment tan federal, aquesta paraula no hi figuri ni una sola vegada. L’afirmació que l’Estatut no és una finalitat nacional sinó un instrument al servei de la ciutadania. L’equiparació de l’Estatut a una llei de lleis i per tant subjecta a desenvolupaments polítics en funció dels governs. Caminal aporta punts de vista molt interessants sobre l’Estatut que, en plena campanya electoral, va bé tenir presents. Per allò del dit i la Lluna. El segon el trobo a la versió digital de La Vanguardia i el signa en Miquel Roca Junyent. Reclama en Roca, com ho feien l’altre dia en Francesc Amat i la Maria Carme Maltas, la dignitat del “sí”. Tot i reconixer la dignitat del “sí”i del “no”, Roca aposta clarament per la dignitat com a origen del “sí” i dubta de les dignitats contradictòries que poden donar suport al “no”. Per acabar dient que només hi ha una disjuntiva: o ens quedem com estem o avancem. Un altre possibilitat sembla no solament dubtosa sinó impossible.