Bloc de campanya -6-

Diu el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana que "patètic" és aquell que desvetlla emocions penoses intenses, com les que ens han desvetllat Acebes i Esperanza Aguirre. Patètics pel que diuen i, sobretot, patètics pel que representen.

Acebes ha tornat a posar ETA en la política catalana, en plena campanya del referèndum de l'Estatut. No és la primera vegada que ho fa. Recordeu allò que l'Estatut estava tutelat per ETA. Ara ho ha fet indirectament, però ben conscient del que es feia. Aquesta campanya, que sempre he mantingut que només havia de servir per votar l'Estatut, l'estan convertint en una mena de plebiscit sobre el president Zapatero. Doncs, si volen jugar a aquest joc, hi jugarem. I sense complexes. Si per uns el referèndum ha de servir per a resoldre qui mana al partit, si per altres representa una mena de primàries al Parlament, si per uns altres una forma declarada de desgastar a Zapatero, pels socialistes només volia representar el referèndum de l'Estatut. Ja resoldrem altres coses quan toqui, perquè ara no toca. O no tocava. Perquè no restarem callats davant les barbaritats que s'estan dient. Acebes ha travessat la línia vermella del que és políticament assumible. Ja no es tracta de discrepàncies polítiques, es tracta de comparar el president del govern espanyol, elegit democràticament, amb els assassins d'ETA. Per això aquest referèndum ha de servir per ratificar l'Estatut, per fer possible l'Espanya plural i per parar els peus als dirigents d'un PP trastocat pels darrers esdeveniments polítics. I tots els "no" serviran exactament per al contrari. Els de l'Arcadi Espada i els dels feixistes que ahir l'atacaren a Girona, també.

Sorprèn que la presidenta d'una comunitat autònoma vingui a Catalunya a dir el que va dir ahir Esperanza Aguirre. Les seves paraules, a més de falses, són un autèntic insult a la intel·ligència. Ni el gulag ni l'estrella de David són de rebut. Ni Catalunya és una realitat etnicista que classifica els seus ciutadans en ciutadans pel percentatge de sang "catalana" que pugui córrer per les seves venes. Com tampoc ho és Madrid, presidenta. Com tampoc ho és Madrid. Que al Cèsar el que és del Cèsar i la resta per en Tamayo!