header-photo

Bloc de campanya -13-


Deia ahir que, malgrat l'autentica serà la del diumenge, parlaria de les enquestes que els darrers dies han sortit publicades. Són prou conegudes com per haver-les d’explicar però si que m’atreveixo a fer alguns comentaris més polítics sobre les seves conseqüències. Primer cal que el resultats del diumenge s’ajustin a les dades publicades. El debat del diumenge a TV3 crec que va ser un bon reflex del que pot passar la nit del diumenge. Un PP crescut, sigui quin sigui el resultat, sense massa arguments –significativa la negació de la política que va fer en Piqué quan es va plantejar el tema de la immigració- més enllà dels ja coneguts i capitalitzant tot el “no”. Avui mateix en Piqué a l’entrevista que publica El Periódico -“el PP i ERC comparteixen la veritat amb visions diferents”- avença aquesta vampirització del “no” d’ERC. Quan la maquinària mediàtica de la dreta espanyola es posi en marxa, passaran com una esplanadora sobre els arguments d’ERC. Tot el “no” tindrà el mateix color. I llavors la soledat d’en Carod serà més absoluta. Si, com diuen les enquestes, la majoria de votants d’Esquerra acaben votant “sí” a l’Estatut en Carod estarà en un carreró sense sortida. I serà el moment, com ja ho fou el diumenge al debat, de l’Artur Mas per apoderar-se del botí dels votants d’ERC partidaris del “sí”. Ho explica molt bé en Carles Cols també a El Periódico.
Entre els partidaris de l’anomena’t “no, sobiranista” es comença a especular sobre el percentatge de vot negatiu que es consideraria suficient per tal de poder salvar la cara. Alguns parlen del 20%. Encara un o dos puntets per sota del que les enquestes diuen que pot ser el resultat del “no”. De tot el “no” és clar. Caldrà destriar quin “no” és sobiranista i quin “no” és del PP. Si com les enquestes indiquen, una majoria de votants del PP i una minoria dels votants d’ERC voten “no”, en Piqué ho tindrà en safata per atribuir-se tot el”no”. S’haurà d’anar col·legi per col·legi per destriar els orígens dels “no”? En Piqué ja ha dit que no ho pensa fer, avisant clarament les seves intencions de capitalitzar tot el rebuig a l’Estatut. Qui diu en Piqué diu la plana major del PP: Aznar, Acebes, Zaplana i Rajoy. I encara en el supòsit que algú faci aquest treball de destriar col·legi per col·legi –que algú ho farà- no serà la nit electoral.
Sabem que en política, moltes vegades, la primera impressió és la que acaba prevalent. En Piqué ho sap i treballa en aquesta línia. En Carod també ho sap i es sent atrapat. En Mas espera atent el moment de saltar-li al coll, Iceta vetlla les armes i amb en Saura intenten, sense massa èxit, explicar l’Estatut.
Com el diumenge, vaja!