header-photo

Governança supramunicipal

Planta del Consorci pel Tractament dels residus sòlids del Maresme
Foto Quico Melero
Jornada de treball, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, per parlar de "La gestió de serveis a l’administració local supramunicipal: actors, models i organització". Em conviden a fer la clausura de la jornada i ho faig amb gust. Però també els hi explico que ho faig amb dificultat. Més enllà de les sempre eficients Diputacions és fa difícil parlar de gestió dels serveis d’unes organitzacions, les supramunicipals, mal definides i pitjor encaixades en el conjunt de les administracions públiques catalanes. Podem parlar d’administracions supramunicipals sense haver resolt l’organització territorial de Catalunya?. Perquè la llei d’ordenació del 87 va ser un autèntic nyap i vint anys després encara en paguem les conseqüències. Una llei no consensuada i imposada per la piconadora de la majoria absoluta parlamentària. I una llei que va ser el paradigma de l’oportunisme polític i de la perversitat en la seva aplicació. Res a envejar al tacticisme actual de la política catalana. La llei ha servit per cosa més que fer una certa descentralització administrativa de la Generalitat. Quines polítiques es poden impulsar des dels territoris sense competències polítiques i amb recursos escassos i massa sovint finalistes? Calia crear tota aquesta estructura política suplementària per tant pocs resultats?
Ens cal, doncs, primer definir el model territorial i després el model d’organització Un model de geometria variable, de voluntarietat, de mancomunació, d’aliances estratègiques i de economia d’escala. Un model fet de consorcis, agències i empreses públiques. Que gestionin els serveis que el territori demanda i que ho faci amb eficàcia i eficiència. Tenim prou experiències amb èxit de relació supramunicipal: els consorcis sanitaris o el consorci de tractament de residus. Consorcis creats directament pels ajuntaments, en col·laboració amb altres administracions. Sense la necessitat de crear estructures polítiques de tall pseudoparlamentari.
Un model on el Consell d’Alcaldes sigui el màxim òrgan de decisió política. Tots els alcaldes al voltant de la mateixa taula per discutir i decidir sobre els temes que ens afecten com a territori. Tractant els temes amb lògica municipalista.
Estem davant moments importants de canvi. S’anuncien projectes de llei importants i el projecte d’Estatut inclou, a diferència de l’actual, tot un capítol dedicat al món local. I feina immediata per fer: consorci d’ocupació, govern territorial de salut, agència de salut pública. Feina no ens falta i coratge i decisió per afrontar-la tampoc.