header-photo

Per pensar-hi


Foto Efe
Un nou acte del PSC per tractar de la Llei de dependències. El segon en pocs dies. Com deia en un post anterior la política no és neutra. I actes, amb la sala plena de gom a gom, ho demostra. No parlaré avui, però, de la Llei de dependències. El ministre Jesús Caldera, en la seva intervenció aquest vespre a la sala d’actes de la Caixa Laietana, ha donat algunes interessants. La majoria referides al projecte de llei i de les que vull destacar una que em sembla especialment esfereïdora. Cada any, a Espanya, hi ha prop de dos mil noves persones discapacitades per accidents de trànsit. A això cal sumar les més de tres mil persones que perden la vida per donar-nos compte de, parafrasejant Quim Monzó, l’autentica magnitud de la tragèdia. Una epidèmia que no podem suportar i que, pel que sembla, no sabem evitar. Malgrat que les xifres semblen que comencen a ser una mica més positives. Aquest any però no anem bé i les morts per accidents s’han tornat a disparar.
Per tot això comencen a
sentir-se veus que demanen un major rigor legal en el tractament de les infraccions de trànsit i que s’atreveixen, com ja passa en molts països del nostre entorn, a reclamar el caràcter penal d’algunes infraccions greus.
L’excés de velocitat i l’alcohol semblen leds autèntiques bèsties negres de la seguretat vial. I calen tots els esforços per combatre-les, malgrat la incomprensió que moltes vegades generen entre determinada part dels conductors. I cal
fer-ho bé si es vol tenir credibilitat.
Sovint pensen que la sinistralitat vial només succeeix a les carreteres i autopistes oblidant les vies urbanes. Cal també en aquest àmbit posar molta atenció i
no baixar la guàrdia doncs la sinistralitat també és molt alta dins les ciutats i pobles. En feia una reflexió en un article a El Punt fa alguns anys.Crec, però, l’autèntica lluita contra els infractors de les normes de trànsit passa per un canvi de percepció social. Ho vaig escriure fa temps a la revista Catalunya Municipal en un article sobre el Pla català de seguretat viària: la necessitat d’un canvi cultural en el nostre país que, per un costat, provoqui el rebuig social del comportament de risc en el trànsit. Per aquí ha de passar una part important de la solució a aquesta lacra social que patim.